Entre la gran quantitat de llibres escrits per Vicent Andrés Estellés a la dècada dels cinquanta, tan sols tres van ser publicats llavors: «Ciutat a cau d’orella» (1953), «La nit» (1956) i «Donzell amarg» (1958). Inclouen els poemes que fonamenten i prefiguren tota la seua obra posterior, que el convertiria en el gran poeta des d’Ausiàs March, el més llegit i valorat, i en la veu que renovaria la creació poètica valenciana del segle XX. En aquests poemaris s’enfronta d’una manera nova al fet poètic, que l’allunya dels seus contemporanis, dins del panorama desolador de la postguerra.
La seua obra lírica, que arrenca de les paraules senzilles i les situacions quotidianes, reflecteix una visió desmitificadora de la vida, que es presenta tal com és, filtrada per la seua mirada. I amb el tema de la tensió entre l’amor i la mort, sempre, de teló de fons.
Oli calent del gresol de la vida – Vicent Andrés Estellés
