Manuel Vilas (Barbastre, 1962) és poeta i narrador. Entre els seus llibres de poesia destaquen El cel (2000), Resurrecció (2005; XV Premi Jaime Gil de Biedma), Calor (2008; VI premi Fray Luís de León), Gran Vilas (2012; XXXIII premi Ciudad de Melilla) i L’enfonsament (2015; XVII premi internacional de poesia Generación del 27). La seua poesia reunida es va publicar en 2010 amb el títol d’Amor, i la seua Poesía completa, en 2016. És autor de les novel·les España (2008; Alfaguara, 2019), que va ser triada por la revista Quimera com una de les deu novel·les més importants en espanyol de la primera dècada del segle XXI; Aire Nuestro (Alfaguara, 2009; Premi Cálamo); Los inmortales (Alfaguara, 2012), i El luminoso regalo (Alfaguara, 2013). També ha escrit llibres de relats com Zeta (2014) i Setecientos millones de rinocerontes (Alfaguara, 2015). Ha recopilat els seus estats de Facebook en el llibre Listen to me (2013). En 2016 es va editar la crònica Lou Reed era español i en 2017, l’autobiogràfic Amèrica (2017). A més dels citats, ha guanyat el X Premi Llanes de Viatges i el Premi de les Lletres Aragoneses (2015). La seua obra figura en les principals antologies nacionals tant de poesia com de narrativa. Escriu habitualment en premsa. El seu últim llibre publicat és Ordesa (Alfaguara, 2018).
(Activitat en castellà.)
Sinopsi del llibre:
ORDESA
Escrit a estones des del desvergonyiment, i sempre des de l’emoció, aquest llibre és la crònica íntima de l’Espanya de les últimes dècades. Però, també és una narració sobre tot allò que ens recorda que som éssers vulnerables, sobre la necessitat d’aixecar-nos i seguir endavant quan res sembla fer-ho possible, quan gairebé tots els llaços que ens unien als altres han desaparegut o els hem trencat. I sobrevivim.
