El parador de Sau, un 24 de desembre, és l’improbable escenari de la trobada fortuïta de la Ramona i el Faust, els protagonistes d’aquesta novel·la plena de boira i deserts que discorre amb el teló de fons de la sequera. Ella ha arribat per passar-hi dues nits sola. Ell hi celebra un dinar amb els companys d’una feina que fa amb zel malaltís, malgrat que no la suporta; és el cap de la presa de Sau. La Ramona i el Faust són tan diferents que gairebé s’assemblen, potser per això senten una curiositat, no esperonada per l’amor ni el sexe, que els empenyerà cap a territoris desconeguts.
¿Qui porta de veritat la vida que li agradaria? ¿Com podem escapar de la inèrcia en la nostra relació amb la feina, la parella, l’entorn, la família, nosaltres mateixos? ¿Per què ens és tan fàcil enganyar-nos i alhora tan difícil desempallegar-nos dels pensaments obsessius? I sobretot, ¿com s’inventen les il·lusions?
