Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025
L’Ernest, el protagonista d’aquesta novel·la, escriu a algú a qui estima: li vol narrar el seu desig, vol recordar la nit anterior, celebrar-la. Però no pot fer-ho. No pot parlar de desig sense embrancar-se en l’autojustificació i la culpa, i per això convoca un narrador.
És aquesta nova veu, intel·ligent i desinhibida, que ens explica la seva història: coneixem l’Ernest quan encara és un nen i assistim al seu despertar sexual, amb les primeres obsessions, els estranys mecanismes de la seducció, la pornografia, l’amor, els desenganys… El seguim durant la joventut fins que s’enamora de l’Aurora, amb qui trava una relació insòlita i esquitxada d’altres persones, com la Gisela, casada, mare, interessada en l’amor lliure. Així, veiem desfilar gairebé dues dècades –les de la consolidació de les xarxes socials i el feminisme, les que van de Messenger a Tinder– com una educació sentimental i política. Trampejant el pes de les normes i les convencions, l’Ernest, com tota una generació, mira d’inventar un codi per a si mateix.
