Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom.
Un noi de 16 anys entra a l’habitació d’hospital on el seu pare està en coma, envoltat de màquines que el mantenen en vida. El noi sap que se n’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat per confessar-li tot allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat, amb la por i la vergonya que sempre ha sentit davant d’aquest home ara moribund.
«Jo era un noi» és un llibre de dol, on el narrador explica al seu pare -i s’explica a ell mateix- tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. Un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva vida, que recorre l’arqueologia familiar: l’emigració de l’avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d’aluminosi, per finalment entendre la seva identitat i sexualitat.
Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom -amor, odi, classe, desig, por- i que trenca la cadena de transmissió de masculinitat asfixiant i opressiva que uneix l’avi i el pare, el pare i el fill.
