XLII Premi Cavall Verd 2025 – Josep M. Llompart al millor llibre de poesia en català
El so, la música, la xera, la veu abans del vers, la paraula, has de sentir el silenci que esdevé sonor, el vers que és només somni i so trencat abans d’escriure, l’herba que creix amb so de primavera, el vers abans del raig, la pluja fina i els cabells mullats, has de sentir el broll del camí i el caminant, com s’aspira la joia de l’aroma, la columna de foc en la posta de sol, la força d’un enyor secret: l’amor efímera bellesa de l’oblit, els paratges mítics de la infantesa i l’adolescència: Ponoig i Puigcampana, Mallada del Llop, Penya de Partagat, Coll del Llamp. Potser et sentiràs feliç en el chora de Kristeva, però només per un temps breu, perquè abans del vers has de sentir no l’ombra la foscúria, el vers i el metavers de la tenebra, el lament i les llàgrimes eixutes, el dolor de les hores, del silenci, de la música, el que s’escriu en el teu cos, com l’agulla s’endinsa en les parpelles i és el teu cos el vers més estimat, has de sentir la tenebra que inunda l’afecte enllà del vers, l’exili eixordador, l’assassí que en el somni ofega el seu desig, el pàl·lid país que alberga el desafecte, la mort en la paraula, la terra trepitjada, el silent pas del llop, has de sentir la ferida, la vivència d’haver estat en el fons de l’abisme i tornat de la mort, “i de sobte la foscúria”.
