Los efectos mágicos de la lectura, el pregón de Gemma Lluch de la 61a Fira del Llibre de València

Autoritats, llibreters i llibreteres. Lectors i lectores

I també totes les persones que editeu, escriviu, il·lustreu, corregiu, maqueteu i doneu vida als llibres des de les biblioteques, les aules o des de casa.

Totes les persones que fem possible la màgia del llibre i de la lectura donem la benvinguda a una nova edició de la Fira del Llibre de València.

Al llarg de la història, la humanitat ha provocat canvis en els formats i les maneres de llegir, en les funcions de la lectura, els temes dels llibres o els gèneres literaris. Mai aquests canvis havien sigut tant profunds i accelerats com els que hem experimentat en els darrers anys.

Passem la major part del temps davant de les pantalles: llegim i escrivim missatges, naveguem per un scroll infinit, visualitzem continguts o interactuem de manera constant.

Ja fa uns anys que la irrupció d’Internet i les xarxes socials van situar la lectura en una altra dimensió. La possibilitat de comunicar-nos amb qualsevol persona arreu del món; de convertir els lectors en prescriptors, els bookinfluencers que recomanen llibres des de llocs desconeguts; d’escriure històries en plataformes com Whattpad on qui escriu una història té la mirada activa del lector; o la capacitat que tenen els algoritmes d’actuar com un mediador de compra de llibres… Tots aquests canvis van molt més enllà d’una transformació de les regles del joc.

I si no en teníem prou amb aquest escenari, la irrupció de la Intel·ligència artificial ens obliga a fer-nos noves preguntes. Què és escriure o si aquestes paraules les he escrites jo o me les ha donat una IA.

Ens trobem davant d’un nou ecosistema de lectures que evoluciona a un ritme vertiginós. La dificultat (o la por) d’acceptar o d’adaptar-nos al nou medi pot ser una oportunitat. Especialment per a cultures com la valenciana, si som capaços d’entendre la paraula crisi com una ocasió per a repensar-nos.

Davant de tot aquest soroll, i en el marc de la Fira del Llibre, cal parar i cal recordar què és exactament el que celebrem: el llibre i els efectes màgics de la lectura. Uns efecte que podem explicar des de l’emoció i, cada vegada més, des de la ciència. Quins són? N’he triat 6.

1. Llegir per a construir la memòria de cada tradició i, en conseqüència, per a construir-nos com a ciutadans. La lectura ens connecta amb els fets de la nostra història: amb aquells episodis que ens han fet créixer com a societat i també amb aquells altres que no podem tornar a repetir. Els llibres són una eina fonamental de transmissió de valors, de memòria col·lectiva i de responsabilitat cívica.

2. Llegir per a compartir. La lectura com a pràctica social en espais com els clubs de lectura funciona des dels principis dels temps. El segle XXI ha afegit plataformes com Instagram que utilitzem per parlar de llibres o per escriure i llegir poesia. Són espais que transformen el llibre en una experiència conjunta, que provoca converses o que invita a compartir vivències.

3. Llegir per a saber. Sèneca, en les Lletres a Lucili, deia que no busquem un metge eloqüent, sinó un metge que cure. Amb alguns llibres passa el mateix: no busquem paraules boniques però buides, busquem paraules que ens canvien. I això és una fira del llibre: un espai on les paraules poden convertir-se en coneixement útil.

Llegim per entendre el món, per a orientar-nos, per a prendre decisions. De fet, les darreres enquestes dels hàbits culturals marquen com augmenta la lectura vinculada a comprendre una realitat que cada vegada és més complexa.

4. Llegir com un repte per al cervell. Fa pocs dies, companyes i companys de l’ERI Lectura publicaven a un article amb un títol molt suggeridor: Leer es un pasatiempo… ¿o mucho más? I la resposta és clara: llegir és molt més.

Llegir un text llarg activa capacitats cognitives complexes: mantenir l’atenció, recordar el que s’ha llegit, relacionar idees i construir significat. Per això, la lectura no és un acte passiu, és un exercici mental exigent, especialment durant l’adolescència.

A diferència de la diversió digital, demana un temps inicial de concentració. Però quan l’esforç ja s’ha consolidat i l’hàbit lector s’estableix, arriba la recompensa: el veritable plaer de la lectura.

5. Llegir com a anivellament cultural. Hi una afirmació que recorde contínuament: “Com més baixa és la condició d’una persona, més li cal el suport de l’educació i de l’estudi per poder prosperar des de baix”. No és una frase meua ni és actual. És d’Erasme de Rotterdam i la va escriure en 1529. Cinc segles després la continuem repetint i recordant: com més vulnerable és la condició d’una persona, més necessari és el suport de l’educació i de l’estudi per poder prosperar. La lectura és una eina poderosa de justícia cultural, d’igualtat d’oportunitats i de progrés col·lectiu. En definitiva, ajuda a anivellar el capital cultural de cada família.

I 6. Llegir per a ser millors persones. I tampoc no ho dic jo. Des de 2023 s’han implementat diferents anàlisis longitudinals en adolescents que mostren com la lectura acumulada de literatura clàssica millora l’empatia, ajuda a cooperar, consolar algú, a saber gestionar els conflictes, a ser acceptat i a sentir-se part del grup.

La ciència, i la nostra experiència com a lectors, ha demostrat que la lectura té efectes profunds i poderosos. Ara bé, ser millors persones, per exemple, no és una conseqüència automàtica de llegir, és una elecció, és la capacitat que tenim d’aprofitar el poder de la lectura.

I això ens obliga a recordar que la lectura, per si sola, no garanteix valors humans. Només quan va acompanyada d’educació crítica, ètica i democràtica té el poder real de transformació positiva.

Què necessitem per aprofitar tot el poder que alberguen les casetes d’aquesta fira? Bones polítiques públiques de lectura.

Fa dècades que s’analitzen arreu del món. Als despatxos d’allà, de la nostra universitat disposem de dades, d’estudis i d’experiències contrastades que ens indiquen què funciona i com cal actuar.

Parlem d’accions sostingudes, amb un objectiu: situar les persones al centre de la vida cultural, fer-les protagonistes actives de la lectura, del coneixement i de la construcció d’una ciutadania crítica, informada i participativa.

Són programes i accions que ajuden a:

1. Donar valor a la llibreria, transformar-la en un espai d’encontre i de converses, en l’espai cultural del barri.

2. Ajudar les biblioteques perquè cada lector trobe el llibre que connecte amb els seus interessos i preocupacions.

3. Formar les famílies per poder compartir moments de lectura amb els menuts.

4. Crear espais de lectura als jardins, al mercat, al metro o al tramvia que ens inviten a alçar la vista de la pantalla.

5. Reconèixer econòmicament i social els mestres. Perquè són ells els qui ens han introduït en la lectura, ens acompanyen i ens ajuden a traure tot el potencial formatiu i transformador dels llibres.

En definitiva, es tracta de donar el valor institucional i simbòlic que els llibres i la lectura mereixen.

I recordem: si no ho fem des de l’àmbit públic, si no reforcem la mediació, la diversitat i criteri crític, si no ajudem als llibres a deixar actuar la seua màgia… Uns altres ocupen aquest espai: i ara són els algoritmes dels tecnofeudals que esborren la diversitat i ens atrapen en un scroll interminable que dificulta la reflexió i la profunditat.

Gràcies als responsables de la Fira del Llibre de València. És un honor ser la pregonera d’un dels actes més importants de la ciutat de València: l’acte del llibre i de la lectura, i també l’acte de la diversitat, de l’empatia, de la ciutadania i de l’anivellament del capital cultural de la famílies.