Lea té 19 anys, una cremor en el budell i una vida sencera en un poble amb quatre carrers, una església, un ultramarins i un bosc que mai ha creuat. Asseguda a l'ombra, veu aparéixer un senyor que ha perdut al seu gos i, en el que dura un cigarret amb herba, li compta per què ahir es va acabar el món.
Lea té una germana amb el cap buit, una mare que també es diu Lea i un pare que només sap de treball en el camp. Té a Javier, que no sap parlar d'amor, a Catalina, la seua millor amiga, que plora, plora i plora, i té a Marco, que li deixa regals en el pelut de la seua casa. Lea té ulls de camp i desconfia dels forasters. Lea no sap d'altres coses, però del que sí que sap, serveix a tot arreu.
"Yo no se de otras cosas" és la història d'algú que vol conéixer-ho tot, viure-ho tot, estimar-ho tot, a pesar que tots creguen que el món s'acaba. En la seua segona novel·la, Elisa Levi ha assimilat amb mestratge la lliçó dels grans escriptors: no hi ha lloc més universal que el més xicotet dels pobles.
