Víctor Amela, barceloní nascut en 1960, és novel·lista i periodista. Degà de la crítica televisiva en la premsa, exerceix des de fa trenta anys en La Vanguardia, periòdic en el qual és el cocreador de la secció «La contra» (1998), on ha publicat 2.100 entrevistes, estimulat per una curiositat il·limitada. Col·labora en programes de televisió i ràdio, i és també autor de les novel·les El càtar imperfecte (2013), Amor contra Roma (2014) i La filla del capità Groc. Jo hauria pogut salvar Lorca és la seua última novel·la.
«Jo vaig poder salvar Lorca reconstruix la vida de Manuel Bonilla, el meu avi, llaurador i pastor de l'Alpujarra convertit en passador clandestí de persones d'un costat a l'altre del front de guerra de Granada. La revolta militar li va arrossegar al pou d'un dels successos més tràgics i universals de la guerra d'Espanya: l'assassinat del poeta Federico García Lorca. Un horror que li pesarà per sempre en una vida que s'entremescla amb la d'altres personatges, cèlebres alguns —Luis Rosales, Ramón Ruiz Alonso, Gerald Brenan, Agustín Penón, Emilia Llanos— i anònims altres, com Josep Amela, soldat republicà que serà presoner seu: el temps i l'atzar els convertiran en membres d'una mateixa família.» Víctor Amela
La novel·la rescata la vida anònima d'un vencedor de la guerra i vençut de la història. Pujat al tren d'un ideal —com tots els altres—, la vida de Manuel Bonilla creua l'Alpujarra miserable, la Granada de Lorca i l'Espanya de postguerra fins a dipositar al lector —mitjançant la cerca del seu nét— a la Barcelona actual. Un viatge els girs del qual i rebots ressonaran en la sensibilitat i en l'entranya —familiar i col·lectiva— de qualsevol lector de l'Espanya actual.
