"Sospite que qualsevol coneixedor de la nostra tradició musical s'acostarà a la novel·la amb una expressió de curiositat reflectida en el rostre. Tal vegada amb la mala cara. «Comptarem mentides» és un vers que forma part d'una de les cançonetes més famoses del nostre patrimoni popular. La van cantar els nostres pares, els nostres avis i els nostres besavis. «Ara que anem a poc a poc / comptarem mentides, / tralará». Què voldrà revelar-nos l'autora amb un reclam tan suggeridor? La resposta ix a la nostra trobada en els primers compassos de la lectura: «Va haver-hi un temps en què ni tan sols en els llibres s'estudiava la veritat». El títol no és fútil. Ens aproxima a una època fonamental del nostre passat més recent. Aqueixa en la qual Espanya va tremolar com una fulla assotada pel vent de la barbàrie”. J. R. Barat
