No és una qüestió de valor ser capaç de sostindre la mirada a aquests poemes de Profunditat de la flama del poeta Óscar Manso. És més una qüestió d'atrevir-se a mirar-se a un mateix per dins, amb el temblorós foc d'un misto il·luminant els nostres racons més ombrívols. Perquè, com la caverna de Plató, el món que construïm fora naix des de dins. És la poesia d'Oscar un tipus de poesia de la consciència crítica de to elegíac, dolent, a vegades fosc, amb imatges quasi gòtiques contraposades a una contemporaneïtat tecnològica i deshumanitzada. Una distopia íntima, es desplaça en el sentir del poeta i es connecta al continu de la ignomínia i la crueltat, dels diners i els seus sicaris, de la sense raó i la llum fracassat de la il·lustració. Una poesia, a estones meditabunda, que ens introduïsca en uns llimbs reflexius sense eixida i que explique la derrota atàvica en la qual vinguen flotant els anells dels pàries del món fins al dia de hui. L'individu: una minúscula flama a punt d'apagar-se; i el col·lectiu: aqueix pastís replet de ciris que intenta apagar un ancià amb emfisema pulmonar. Per al poeta, són el mateix. Potser per això, aquest llibre s'acompanya del disc Herois i Monstres de 2Bat, el duo de spoken word que Óscar te amb Idoia Hernández, per a acabar de parlar-nos de les modulacions de la llum i les ombres de l'humà. Un projecte, 2Bat, que enlluerna per la seua sensibilitat i brillant compositiva i que sembla dir-nos amb el seu talent, que és la llum la vertadera culpable de les somriu.
