La condición despistada és una fascinant invitació a un viatge cultural pels territoris de la distracció i l'oblit. Entre la filosofia i el cinema, la sociologia i la literatura, el dret i la història, el diari i la crítica cultural, aquest assaig és, entre moltes altres coses, una vagabunderia pels núvols, una fenomenologia de la pèrdua i un perdulario o nòmina d'objectes perduts, tant personals com polítics: la solidaritat, la consciència de classe, la generalitzada amnèsia davant la corrupció…
Amb envejable i melancòlica erudició, Jesús García Cívico traça un mapa de la desorientació habitat pels personatges més dispars: el tità Epimeteo; que es distrau, amb conseqüències fatals, en el moment de la creació de l'home; Werner Herzog, obsessionat amb un pingüí perdut que camina cap a la seua extinció; Karl Marx que considera la falsa consciència com una sort de distracció de classe; el jove Rossman de Franz Kafka, que extravia el seu equipatge i el seu paraigua en arribar a Nova York; els Mitläufer, alemanys que no s'assabentaven de res en el nazisme, els Rolling Stone («It´s my imagination running away with em») o Heideger que tant reflexiona sobre «l'oblit de l'ésser».
