El nom de Elifio em va atorgar un toc anacrònic o exòtic, per la qual cosa a ningú va sorprendre la meua primerenca i freqüent inclinació a la fantasia. El cognom Feliç-de-Vargas pot conduir a engany, perquè malgrat remetre a un passat de noblesa i distinció, en la taula de la meua família eren més freqüents les llenties que el llenguado Meunière.
Encara que em guanye el manteniment com a veterinari, sempre he volgut viure amb l’esquena dreta i, obstinat en tal empresa, m’he plantat amb 54 primaveres, encara que una tardor menys, sense haver-ho aconseguit. El viaje del anarquista és un nou totxo (com de malament sona això parlant de llibres) en el mur que tracte de grimpar per a aconseguir el cim del Parnàs.
En una Espanya sumida en l'analfabetisme, considerava una obligació, més que una obra de caritat, posar els seus coneixements al servei d'aquells que no van tindre accés a l'ensenyament per culpa d'una successió de governants corruptes, preocupats a mantenir els seus privilegis encara fora difícil negar serveis bàsics al poble.
Francesc Casals, jove anarquista col·laborador de l'Escola Moderna de Barcelona, es declara pròfug en ser mobilitzat per l'exèrcit per a intervindre en la Guerra del Rif.
En la seua fugida arribarà a Villarluengo, un poble del Maestrazgo, escenari de les últimes guerres carlistes, on s'establirà com a mosso de botiga. Allí descobrirà una Espanya pagesa, inculta, beata i tan submisa com violenta. La Chica Natividad, néta de la seua mestressa, suposa un centelleig de normalitat i coherència entre personatges extrems i grotescos. La seua inusitada curiositat intel·lectual despertarà l'interès del pedagog, arribant a plantejar-se la possibilitat d'obrir una escola racionalista.
Per desgràcia, la fatalitat persegueix el protagonista i tractant d'esquivar la mort en la guerra, es toparà amb ella en un punt inesperat, configurant una nova versió del conte «La mort en Samarra».
