1936-1956. Vint anys i milers de víctimes que amb la seua desaparició van causar dolor en uns familiars que continuaran patint durant anys les conseqüències de la repressió; una repressió sobre persones que són acusades de pensar diferent de com ho feien els seus botxins, de creure diferent de com ho feien els seus denunciants, de defensar unes idees, una forma de vida, de treball, diferent de la dels seus contraris. El cost humà de la repressió. Les víctimes de la repressió franquista i republicana s'afigen a les morts produïdes en els fronts de guerra o pels bombardejos sobre les ciutats de rereguarda d'una incivil guerra civil. No es tracta d'igualar dues repressions, però sí que cal pensar que pertot arreu va haver-hi vidus, vídues, orfes, robatoris, saquejos, confiscacions, assassinats, extorsions, terror calent, terror fred, actuacions incontrolades… i quan s'empren aquests termes cal tindre present que, en un moment determinat, es poden aplicar a qualsevol dels dos costats de la línia divisòria. Una altra cosa és el tracte que va donar el franquisme a unes víctimes i a unes altres. Ací sí que hi ha una barrera que és necessari eliminar si volem facilitar un clima de concòrdia.
