En nàixer, el primer que va dir ma mare va ser: ¡Uy, qué boca más grande tiene! Durant la infància el meu pare sovint em deia: Calla una mica, cotorra! Sempre estava enganxada a ell xarrant i xarrant. En moltes ocasions els meus amics m’han dit (i em diuen) que m’enrotlle com una persiana… Un dia vaig pensar: li trauré partit a tot això. I des de l’any 1995 que em vaig formar com a narradora professional no he parat de contar històries allà on em volen escoltar. Per a mi l’art de la narració, a més d’un ofici, és un plaer. És la més fantàstica de les arts màgiques, perquè posseeix la facultat de transportar a altres mons a qui escolta.
