DEL 25 D'ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2019

Mila Martínez: “La literatura LGTBI no existeix; existeix la literatura amb personatges LGTBI”

5-05-2019

“La literatura LGTBi no existeix; existeix la literatura amb personatges LGTBi”, ha afirmat aquesta vesprada l’escriptora Mila Martínez en la taula redona “Llegim literatura LGTBI”, organitzada pel col·lectiu Lambda i la Fira del Llibre de València. La poetessa Encarna Sant-Celoni ha considerat, en canvi que “no existeix la lectura LGTBi, però sí els autors LGTBi”. La taula redona també ha comptat amb la participació dels escriptors Anna Boluda, Eley Ramat, Lupe Bohiques i Óscar Hernández.

El debat ha girat entorn de la falta de referents i la poca visibilitat dels col·lectius LGTBI, no solament en la societat, sinó també en la literatura. La literatura sota l’etiqueta LGTBi s’ha inventat, segons l’escriptora i poetessa Lupe Bohiques, “per a vendre i per a crear referents que no existien abans”. En aquest sentit, l’escriptor basc Óscar Rodríguez ha apuntat que perquè hi haja una vertadera normalització tota la societat hauria de poder llegir literatura LGTBI, és a dir, “que no siga sectària”.

Per a això, segons l’escriptora Eley Ramat, és necessari escriure relats amb “situacions quotidianes que evidencien problemes universals que no solament afecten les persones LGTBI, sinó a totes, com la falta d’apoderament, la repressió, la incomprensió en l’adolescència, etc.” Per a Sant-Celoni “trencar estereotips comença per normalitzar la sexualitat dels personatges”.

Per part seua, la periodista i escriptora Anna Boluda, ha centrat el seu discurs en la diversitat dels models de família que ella aplica en la seua literatura juvenil i infantil. “Fins ara, només hi havia exemples de famílies heterosexuals o xiquets i xiquetes orfes -com Harry Potter, Pipi Langstrump o Oliver Twist-; però no monoparentals o famílies homosexuals”, ha afirmat Boluda, per a qui és important mantindre un discurs positiu per a “ajudar a reflexionar sobre tot el que hem avançat”. Rodríguez també admet que hi ha hagut un clar avanç perquè “hem passat segles d’estigmatització i persecució –com els va passar a Lorca o Wilde-, i ja podem literàriament eixir de l’armari”. Però, no obstant això, “personalment he necessitat narracions en les quals l’homosexualitat dels personatges fóra el centre de la trama, encara que això ja estiga superat”. Al que Bohiques conclou que “reivindique simplement la llibertat d’escriure”. “I això ja implica moltes coses”, explica la poetessa, que va haver d’utilitzar un pseudònim durant els anys 80 per a poder publicar els seus primers llibres.