“És antidemocràtic solucionar el malestar trans passant per un quiròfan”, ha afirmat el sociòleg i activista trans, Miquel Missé, aquest matí durant la presentació del seu llibre A la conquista del cuerpo equivocado (Egales, 2018) en la Fira del Llibre de València. La Fira també ha acollit la taula redona “La transsexualitat als llibres”, en la qual han participat els escriptors Fani Grande, Guillem Montoro, Patricia Estellés i Valeria Vegas.
Missé s’ha mostrat crític amb el fet que el discurs mèdic haja centrat tradicionalment el debat al voltant del col·lectiu transsexual. Segons l’argument criticat pel sociòleg i activista, “el cos és el culpable de tots els mals de la comunitat trans i l’única solució possible passa per hormonar-lo, operar-lo, modificar-lo i, per tant, adaptar-lo a la societat”; no obstant això, “el problema és que aquests discursos nous continuen col·locant el cos en el mateix lloc de sempre”. En contraposició a això, l’autor de A la conquista del cuerpo equivocado considera que “el nostre malestar està originat en la societat i no en el nostre cos”.
Diferent és l’opinió de Valeria Vegas, escriptora i activista transsexual, que creu que Espanya ha avançat molt en aquests termes i que “ara la lluita hauria de centrar-se en la informació, perquè la gent continua confonent determinada terminologia”. “Aquest canvi està en mans dels mitjans de comunicació, els llibres i el cinema, els mateixos que han provocat històricament que les persones transsexuals siguen objecte de burla, morbositat i sensacionalisme”, ha afirmat. Per part seua, la periodista i escriptora Fani Grande ha defensat que tot canvi ha de passar per la didàctica, la qual cosa ella mateixa pretenia amb l’obra Jo soc així i això no és un problema (Editorial Vincle, 2017), amb la qual imparteix tallers de diversitat en centres educatius. Per a la periodista, el seu llibre “està basat en els drets humans i vertebra el dret a ser”, perquè “si les persones transsexuals tenen més drets, significa que tota la societat els té també”.
De manera similar, Guillem Montoro i Patricia Estellés reivindiquen la visibilitat d’aquest col·lectiu a les aules amb el seu llibre I si fores tu? (Vincle Editorial, 2018). Segons Montoro, primer edil espanyol a visibilitzar la seua transsexualitat, “la realitat de les persones transsexuals a les aules no és molt normativa, costa més abordar-la”. Estellés defensa la necessitat de revertir aquesta realitat, doncs “del que no es parla, no existeix. I això existeix”. “Cal conéixer-lo i prestar-li l’atenció que necessita i mereix”, assegura Estellés. Coincideix amb ells Missé, qui declara que “el nivell de demonització dels relats dels trans adolescents és d’allò més problemàtic”.
Segons el discurs de Missé, “el ‘transicionar’ no assegura la felicitat” i això es demostra amb els més xicotets: “El que diuen els xiquets que parlen de transsexualitat a edats primerenques és que les categories de gènere són molt rígides”. D’acord amb els ponents de la taula redona, també són rígids els referents que es tenen en aquest col·lectiu, sempre “amb cert prestigi econòmic i social”, quan s’haurien d’acceptar també uns altres amb diferents característiques socioeconòmiques, com Carmen de Mairena o La Veneno, la biografia del qual va escriure Valeria Vegas el 2016, sent “totalment conscient de sobre què estava escrivint: d’allò políticament incorrecte”. Per part seua, Montoro ha destacat la falta de referents en la política, per a la qual cosa ha fet referència als titulars que van acompanyar la notícia de la seua presa de possessió com a regidor a l’Ajuntament de Paiporta.
