“Yo confieso és la imatge d’un agent negre que ho dona tot i no espera res” ha afirmat per telèfon Mikel Lejarza El Lobo en la presentació de les seues memòries en la Fira del Llibre, un llibre escrit en primera persona amb l’ajuda del periodista Fernando Rueda, que sí que ha estat present físicament en l’acte. “El Lobo és el millor agent que ha tingut Espanya en tota la seua història. Cap ha estat tants anys ni ha produït tants resultats”, ha afirmat Rueda, també escriptor especialitzat en espionatge i intel·ligència.
Durant els 45 anys que va treballar per al servei secret sempre havia hagut de guardar silenci. Després de la pel·lícula i els llibres publicats sobre la seua persona, Mikel Lejarza ha volgut contar la seua versió i el que mai s’havia contat en Yo confieso. Unes memòries en les quals per primera vegada conta el que ha sigut la seua vida, sense oblidar-se dels moments amargs, dels seus èxits i, fins i tot, d’aquelles actuacions de les quals no està especialment satisfet. Inclou a més el punt de vista de la seua dona Mamen, que relata “la part més dura de la vida familiar, de les persecucions i del període durant el qual ‘el Lobo va estar en la presó”, comenta Fernando Rueda.
Rueda, que anteriorment havia publicat les novel·les El regreso de El Lobo i El dosier del Rey amb Mikel Lejarza com a protagonista, afirma que “el meu personatge és fictici”. “Mikel ha patit moltíssim, més del que pensava. Em va sorprendre descobrir que els serveis secrets, la policia, la Guàrdia Civil li hagen fet tantes faenes. Els qui havien de protegir-li, no ho han fet”, confessa. El propi Lejarza diu que “no sols no en van donar-me suport, sinó que em tiraven pedres”. En la seua intervenció l’agent ha recordat el seu pas per València després de l’operació “lobo”, on va viure primer al carrer Santos Justo y Pastor i més tard en el Saler, va arribar a tindre un treball de civil a l’hospital La Fe i va crear el seu primer equip. “València ha sigut una ciutat entranyable”, ha rememorat.
El Lobo és un dels agents més coneguts de la història de l’espionatge a Espanya per haver-se infiltrat en ETA, on va arribar a ser cap d’infraestructures, i provocar la major actuació contra la banda terrorista. Quan ho van reclutar relata que “no coneixia res d’ETA, no sabia ni què significaven les sigles”. Legarza continua en actiu com a espia en l’actualitat. Diu que la seua professió “és un verí que es va introduint en el cos i ja no saps fer una altra cosa”. Fernando Rueda recorda que com a agent negre “cobra tots els mesos en un sobre, no té pensió, ni seguretat social”.
