“Hi ha partits que fan gestos de cara a la dona, però la testosterona continua manant”, ha afirmat la periodista parlamentària Magis Iglesias amb motiu de la presentació en la Fira del Llibre de Fuimos nosotras (debat), sobre les primeres dones diputades i senadores. A partir d’entrevistes, l’autora fa un relat biogràfic de les “mares de la Constitució” per a deixar constància de la seua petjada. “Quan la Dictadura tenia relegada la dona a l’àmbit privat, elles van aconseguir estar presents en l’espai públic”, destaca. Margarita Soler, presidenta del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, i Julia Sevilla, representant de la Federació de Dones Progressistes, presenten aquesta vesprada l’autora.
“Aquesta és la vida i les circumstàncies de dones primeres”. Iglesias va començar a preguntar-se per l’origen d’aquestes dones després de ser la primera presidenta de la FAPE (Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya). “Després de 40 anys de dictadura en què les dones eren considerades menors d’edat i no eren ciutadanes amb plenitud de drets, com era possible que hagueren arribat ací?”, es qüestionava. De les 21 dones en el Congrés, cinc al Senat, i dos de designació reial que van protagonitzar la primera legislatura de la democràcia, l’autora ha recollit el relat de 13: Juana Arce Molina, Maria Dolors Calvet, Virtudes Castro, Rosina Lajo Pérez, Belén Landáburu, Mercedes Moll de Miguel, Elena Moreno, María Dolores Pelayo Duque, María Teresa Revilla López, Ana María Ruiz-Tagle, Esther Tellado, Nona Inés Vilariño i Carlota Bustelo. En Fuimos nosotras reconstrueix les circumstàncies culturals, biològiques i socials de cadascuna d’elles però reconeix que totes comparteixen “una obsessió per la pau”. “Amb la seua presència, aquestes dones van obrir un camí inèdit, a més de contribuir a la construcció d’una Espanya per a tots i totes recollida en l’article 14 de la Constitució, i reformar la legislació per a acabar amb els delictes de dona”, explica. L’autora avança que continuarà investigant sobre la Transició des d’una perspectiva de gènere com a membre del consell de l’Institut d’Estudis Universitaris de la Dona de la Universitat Autònoma de Madrid, i en línia amb el llibre publicat per Julia Sevilla Las parlamentarias en la I Legislatura: Cortes Generales (1979-1982).
Iglesias opina que actualment, en el parlament, “s’ha aconseguit la paritat numèrica però no la igualtat”. “Com en la resta de la societat, ha de canviar la mentalitat. Estem en aqueix camí i quan ells ho tinguen clar, apareixeran dones en àmbits de poder”. Com a primera presidenta de la FAPE pensa també que la igualtat en el periodisme “està molt malament”. “Som majoria en la universitat, som majoria en la redacció, però els despatxos continuen sent d’homes”, lamenta mentre apunta a la figura de Sol Gallego, directora d’El País, com a referent.
Magis Iglesias (Vigo, 1956) es va iniciar com a periodista al Faro de Vigo i La Voz de Galicia, va ser fundadora de Televisió de Galícia i durant més de dues dècades va exercir a Madrid com a cronista parlamentària i electoral, redactora en cap d’informació política en l’agència Colpisa i enviada especial a cimeres internacionals. Comentarista i analista política en programes de televisió i ràdio, el 2008 va ser la primera dona presidenta de la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya. També es dedica a la docència havent sigut professora en les universitats Complutense i Carles III de Madrid, i actualment en la Next International Business School.
