“Un poble ha de ser conscient de la seua identitat per a tindre autoestima”, ha assegurat Vicent Àlvarez amb motiu de la presentació aquesta vesprada en la Fira del Llibre d’Un temps i un país (Austrohongaresa de Vapors), una obra que inclou tant textos autobiogràfics com articles publicats en premsa. “Fer un exercici de memòria és important per a les persones, els pobles i els països”, afirma. El llibre es publica dins de la col·lecció de memòria històrica de l’editorial.
Un temps i un país es divideix en dues parts. La primera recull una autobiografia d’infància i joventut de l’autor; primerament, a Xàtiva al costat del seu amic Raimon, i després, a València com a estudiant universitari. A través de les seues vivències es pot conéixer com era la societat valenciana i espanyola de l’època. La segona part reuneix articles d’Àlvarez apareguts en premsa que serveixen “per a entendre els processos de canvi, els debats i la conformació del valencianisme en les acaballes del franquisme”, segons expressa el mateix autor en la introducció del llibre. Per al cofundador del Partit Socialista Valencià, “encara hi ha molts silencis i està bé recordar coses no reconegudes o que ara no estan en la premsa, com el paper antifranquista dels moviments socials a l’esquerra de l’esquerra”.
Àlvarez considera que la realitat actual i “el tipus de democràcia i societat limitada que tenim” han fet oblidar la història i els assoliments del valencianisme malgrat que “va contribuir de forma transversal a la democràcia contagiant altres formacions com el Partit Socialista o Esquerra Unida”. Pensa que per a impulsar el valencianisme, aquest ha de tindre una estratègia. “Solem creure que podem transformar la realitat però és necessari fer-ho amb unitat d’acció, en coalició”, afegeix.
Vicent Àlvarez (Xàtiva, 1941) va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV), pioner a incorporar el valencianisme polític. També va participar en les primeres revoltes d’estudiants contra la dictadura viscudes a la Universitat de València, de la qual més tard seria cap dels Serveis Jurídics. Així mateix, ha sigut membre del Consell Valencià de Cultura i el 1998 va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana.
