“Vivim una actualitat informativa surrealista. S’utilitza el terme surrealista per a parlar de fets grotescos, sorprenents o difícils d’assumir, com molts fets actuals. Per exemple, els resultats electorals, que han sigut surrealistes”, ha declarat Jordi Cabré, advocat i periodista, amb motiu de la presentació de la seua última novel·la Digues un desig (Enciclopèdia, 2018) en la Fira del Llibre. Segons Cabré, “tot depén del relat polític i de veure quin relat guanyarà. Fins al relat d’una ciutat, el relat d’un país, es pot triar. I això conforma la realitat, molt més del que pensem”.

Precisament, en Digues un desig Cabré juga a delimitar els límits entre la realitat i la ficció en contar la història d’un escriptor que veu publicada la seua falsa autobiografia i que ha de demostrar la falsedat de l’atribució d’autoria. “La novel·la tracta de com la realitat i la ficció es van donant galtades”, conta Cabré. El periodista exposa que ha triat deliberadament diferents referents surrealistes per a inspirar-se. “Dalí m’interessava perquè em trobava en una situació surrealista, grotesca i absurda”, afirma.

Amb aquesta obra, la seua quarta i última novel·la, Cabré va obtindre el Premi Sant Jordi el 2018. “Em sent sorprés pel premi”, confessa Cabré, qui admet que Digues un desig és la seua novel·la “més redona i més madura. Si alguna de les meues novel·les ho ha merescut, és aquesta”. En referència a l’autobiografia, amb la qual ell tant juga en la seua prosa, per a ell “tota novel·la és autobiogràfica”. La mesura autobiogràfica que cada escriptor li vol aportar a la seua obra depén de “quant vulga contar sobre els seus desitjos, il·lusions, somnis… En definitiva, les seues ficcions, que és el que parla molt de nosaltres. Però, al final, tot és autobiogràfic”.