“Em preocupa que la UE —com a construcció política— acabe com l’Atlàntida”, afirma Joan Benesiu, professor de Filosofia i escriptor, amb motiu de la presentació aquesta vesprada en la Fira del Llibre de València de la seua tercera novel·la, Serem Atlàntida (Periscopi, 2019). L’obra és una crida al futur per la utilització del verb ser, però també una crida al passat per l’ús d’Atlàntida, territori imaginat per Plató que, segons ell és com l’actual UE: “Un territori afonat perquè els seus propis habitants no saben governar-la: ja estan bé amb la seua pròpia riquesa i no necessiten més”. Amb això, el filòsof vol deixar clar que “la UE no s’acabarà demà, però si la cosa continua així i la ultradreta somrient ací i allà, a la UE com a institució política li pot quedar el mateix que li quedava a l’Imperi austrohongarés fa cent anys: res”, sentencia l’escriptor.
En aquest sentit, la geografia és de vital importància en la prosa de Benesiu. “Intente establir una connexió amb la psicogeografia, amb llocs geogràfics que afecten els personatges”, afirma l’autor. Per a això, s’ocupa de temes que li inquieten, com la identitat, la nostàlgia i el simulacre. L’autor no s’encasella totalment en el gènere de ficció, sinó que es considera un escriptor que escriu ficció però “de la mà del territori de l’assaig: escric novel·la híbrida”. “M’agrada que les meues novel·les tinguen la funció de pensament”, afirma.
L’anterior obra Benesiu, Gegants de gel (Periscopi, 2015), segona de la seua trajectòria, va ser premiada amb el Premi Llibreter 2015 i el Premi Crexells 2016. En relació a l’expectativa creada amb la seua última novel·la, l’escriptor assegura no tindre’n cap. “M’agrada arriscar, però mentre escric no em preocupe de la crítica; si ho fera, escriuria en tensió i això no valdria la pena”, afirma.
