“Vull visibilitzar la doble discriminació que visc: ser dona i ser paralímpica”, ha explicat aquest matí l’ex gimnasta olímpica Desiré Vila amb motiu de la presentació en la Fira del Llibre de la seua obra Lo único incurable son las ganas de vivir. La jove es preparava als 16 anys per al Campionat Europeu d’Atletisme quan va patir una fractura de tíbia i peroné a la cama dreta, que va derivar en una amputació per una negligència mèdica. Actualment, es prepara per als Jocs Olímpics de Tòquio com a paralímpica en atletisme adaptat.
“M’he reinventat i he buscat nous objectius, com els Jocs de Tòquio. Hem d’adaptar-nos a les noves situacions perquè poden ser molt bones, només cal buscar-les”, declara Vila.
Lo único incurable son las ganas de vivir és una obra a meitat camí entre l’autoajuda i l’autobiografia, en la qual la jove atleta descriu la seua història de superació i dóna a conéixer la difícil situació que es viu dins del món de l’esport paralímpic. “Les pròtesis esportives no estan cobertes per la seguretat social i això cal denunciar-lo perquè l’esport ens dóna les ganes de viure a molts”, afirma.
L’atleta aclareix que després de l’amputació té més il·lusions que abans de l’operació i, fins i tot, “sóc més feliç que abans perquè valore més les coses”, perquè ara és conscient que “el físic no és el més important”. A més, l’obra li ha servit per a tindre una nova filosofia de vida: “En l’UCI em repetien la frase ‘l’única cosa incurable són les ganes de viure’ i ho he adoptat com un dogma en la meua vida”.
