DEL 25 D'ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2019

Anna Chover: “La gent no sap tractar amb dones lliures”

29-04-2019

“La gent no sap tractar amb dones lliures”, ha afirmat aquest matí l’escriptora Anna Chover en la taula redona “Dones i literatura”, que s’ha celebrat en la Fira del Llibre i en la qual també han participat les autores Anna Oliver Borrás, Emilia Bolinches, Encarna Sant-Celoni Verger i Teresa Broseta, moderades per Rosa Roig. Les raons per les quals escriuen les dones i les mesures necessàries per a fomentar la igualtat en el món literari han centrat el debat.

Després de citar a Montserrat Abelló i Virginia Wolf, i abans de cedir la paraula a les participants, Rosa Roig (Sueca, 1962) ha introduït diverses xifres sobre la posició de les dones en la literatura. Segons dades aportades en una conferència per Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, només un 17% dels premis literaris valencians atorgats entre 2000 i 2017 va correspondre a dones, enfront del 83% d’homes. D’altra banda, segons la investigació d’Ana López-Navajas, les dones només representen el 7,6% dels continguts d’ESO, mentre que en l’assignatura de valencià només aconsegueixen el 4%. “De les 81.391 obres publicades en 2016, s’estima que només al voltant del 10% correspon a dones”, apunta l’autora d‘Isabel vol ser escriptora. Isabel de Villena (Ed. 96) i Contem històries de dones d’ací (Vincle). “La nostra funció és desfer relats hegemònics”, ha destacat.

“Partim d’una discriminació per ser dones; partim d’una discriminació doble les que escrivim en valencià; si eres lesbiana, pateixes una discriminació triple, i així, etc.”, ha denunciat Encarna Sant-Celoni Verger (Tavernes de Valldigna, 1959), qui presenta com a cotraductora en la Fira Vint-i-un poemes d’amor, d’Adrienne Rich, i afirma que escriu per plaer. Per a Anna Chover (Almàssera, 1976), “l’escriptura és un acte de soledat i de construcció de la meua mateixa. Escric per a viure”. L’autora de literatura eròtica i del llibre de poemes Carn de ficcions (Onada) està en contra del concepte de literatura femenina i creu necessari “trencar el tòpic que les dones que ens dediquem a l’eròtica som idiotes”. “La gent no sap tractar amb dones lliures”, lamenta.

Emilia Bolinches és periodista però no es va sentir escriptora fins que va publicar el seu primer llibre, malgrat que tots els dies escrivia en la redacció i en arribar a la seua casa tot tipus de gèneres, des de poesia a narrativa i teatre. “No vaig arribar a publicar perquè tenia vergonya. En la nostra època no teníem referents i tampoc com a periodista, a excepció de Beatriz Civera de la qual no sabíem res”, explica la biògrafa de Pilar Soler. Rebel amb causes (PUV). Les sis autores acusen precisament la falta de referents literaris femenins. Teresa Broseta aporta, en canvi, una visió més optimista en haver-se criat en una família de dones educades en la cultura i en un col·legi teresià on la imatge de referència era una santa representada amb una ploma. En eixe sentit, l’escriptora de literatura infantil i juvenil, i d’obres com Poesia de nit i de dia (Andana) i Supermara, superheroïna a l’atac (Algar), considera que és necessari que visiten les escoles perquè els alumnes coneguen les autores de la literatura contemporània. Per part seua, Anna Oliver Borrás diu que escriu “per a explicar-me el món”. La seua última obra publicada és Parlem d’amor? Tu tries (Ed. 96).

Quant a les mesures per a propiciar la igualtat de les dones en la literatura, Sant-Celoni creu necessari propiciar i exigir canvis en el llenguatge; així com exigir la presència de dones en taules redones i no solament en les temàtiques, i “cultivar l’art de la complicitat femenina”. Anna Chover apunta que “encara costa incloure en la literatura infantil la diversitat afectiva sexual” i Teresa Broseta afig que pot trobara però com a problema i cal normalitzar-la”. Així mateix, anima a “vigilar la mercantilització del moviment per la igualtat”. Per a Emilia Bolinches és important cridar a la mobilització de les associacions i de les dones preocupades per la seua discriminació en la cultura, i demana revisar els llibres de text, així com fomentar el nom de dones en els clubs de lectura. També reclama un major nombre de dones en la secció d’opinió i informació dels mitjans. Oliver Borrás convida, en canvi, a supervisar les recomanacions de les biblioteques públiques i dels centres d’educació públics que a vegades poden reproduir estereotips de gènere. A més, opina que és fonamental penetrar en el mercat dels booktubers perquè són els prescriptores actuals, sobretot entre la joventut.