El director de la col·lecció Papers de Premsa de la Institució Alfons el Magnànim, Emili Piera, ha presentat aquest matí en la 52 Fira del Llibre de València La intel·ligència a sus pies, “on he recollit les cròniques de J. V. Aleixandre, el periodista que va fer gran la crònica esportiva al País Valencià”.
El nou títol arreplega “els seus textos esportius publicats en el diari Levante-EMV; les col·laboracions literàries en el diari Jornada, que va signar amb els noms ‘Diario informal’ i ‘A ritmo de feria’; unes quantes cròniques esportives publicades en la Cartelera Turia sota el pseudònim Justo Resultado; i diverses peces satíriques que va firmar en aquesta cartellera en la columna ‘Devórame otra vez’ i que firmaven Peixet i Aleixandre”, ha explicat Piera, qui a més del recull, és autor del pròleg.
Per a Piera, “Aleixandre es va moure des de molt jove en el món del periodisme amb un marge d’autonomia molt còmode, el que és una situació de privilegi. En fer-se càrrec dels esports –en Canal 9 i en Levante-EMV-, aquest marge augmentà encara més i ell va honorar eixa confiança que li donaven els directors amb un sentit de la realitat i de les coses molt assegut; calculava molt bé el risc que corria en cada moment”.
Pel que fa a la seua “passió” pel València C. F., el director de Papers de Premsa considera que “aquesta no li feia ignorar els mèrits d’altres equips i era implacable amb les directives incompetents, corruptes, tacanyes o balafiadores. El seu humor era sovint bastant subtil a no ser que haguera d’atacar frontalment alguns dels vicis més encrostats del futbol espanyol. Això podia desbaratar-lo i s’atacava. El seu antimadridisme era molt ferotge, però no era del Barça, com molts progressistes, sinó del València”. “Ell solia dir”, ha recordat, “que Manuel Fraga era d’extrema esquerra al costat d’alguns dirigents de clubs de futbol espanyol”.
Piera ha definit Aleixandre com “un cronista elegant amb sentit de l’humor i de l’equilibri, i amb una bona cultura per a relacionar el futbol amb altres fenòmens paral·lels, com la política o les modes”. “Ja en 2001 va publicar els primers articles denunciant la bombolla futbolística, que bàsicament eren fitxes prohibitives, dèficits creixents i ajornament de les obligacions fiscals i de la seguretat social”, ha destacat l’editor, qui ha continuat: “És el que explica el catacrac financer del València i d’altres equips”.
José Vicente Aleixandre (1950-2015), El Nano com el coneixien els amics, es va llicenciar en Ciències de la Informació en la Universitat Autònoma de Barcelona el 1975. Va treballar en RNE, en La Hoja del Lunes, El País, Cartelera Turia, la Cadena SER i Canal 9, on es va convertir en el primer redactor en cap d’Esports i en el creador del popular programa ‘Minut a Minut’. Allí va coincidir amb el periodista Paco Nadal, qui dedica en La inteligencia a sus pies una crònica sentimental en homenatge al seu col·lega.
Notes d’un desficiós
Aquest matí també s’ha presentat l’altra novetat editorial d’aquesta col·lecció dedicada a la recopilació de textos periodístics. És Notes d’un desficiós, on el periodista i professor universitari Nel·lo Pellicer prologa i recull tots els articles que Joan Fuster, sota aquest nom, Notes d’un desficiós, va publicar en la cartellera valenciana Qué y Donde entre juny del 1979 i maig del 1984. “Tot i que s’havia publicat anteriorment un recull incomplet i que les Notes també estan incloses en les obres completes de l’assagista, la peculiaritat de la present edició és que recull, realment, totes les notes que va escriure el de Sueca, tot respectant el seu peculiar lèxic, castellanismes i altres llicències expressives”, explica el director de la col·lecció, Emili Piera.
Segons Piera, encarregat de l’epíleg, “Notes d’un desficiós, malgrat la modèstia de les intencions de l’autor, no és un llibre de Fuster com els altres, sinó un dels més irreverents i combatius. Els anys de redacció de les Notes coincideixen amb les passions intenses de la Transició valenciana, passions polítiques i identitàries, que sovint es manifestaren a galtades. Fuster no vol quedar-se enrere i descarrega garrotades a tort i a dret, no sols als personatges de la política, sinó també a no poques figures de la cultura”.
