L’escriptor i periodista Carles Senso presenta aquesta vesprada en la 52 Fira del Llibre la seua obra De la il·lusió al desencís. La Transició valenciana a través de Valencia Semanal, la revista que es va editar a València des de desembre del 1977 al mes de juny del 1980. L’autor estarà acompanyat per la periodista i redactora de la revista Emilia Bolinches; el que fora gerent, Ernest Sena; i la responsable de Publicacions de la Universitat de València (PUV), Maite Simón.
En l’òrbita de publicacions periòdiques d’informació general, com ara Triunfo, Cuadernos para el Diálogo o Destino, Valencia Semanal es va convertir a finals dels 70 en “un referent al País Valencià del periodisme democràtic, d’esquerres i nacionalista”. “Va ser una experiència curta, però intensa”, remarca Senso. La seua redacció va estar formada per “una plantilla absolutament jove en la qual comencen a fer incursions en la professió Emilia Bolinches, Rosa Solbes, José Luis Torró, Ferran Belda, Miguel Ángel Villena o Javier Valenzuela” i “hi van col·laborar les millors lletres valencianes, com són Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura, Francesc de Paula Burguera, Montserrat Roig i Juan José Millás”.
El llibre parteix de la tesi que Carles Senso va iniciar impulsat per l’historiador Ferran Archilés i que va defendre en 2014. Entre els seus principals atractius, “permet observar totes les etapes de la revista i entendre el seu finançament. Sempre s’havia comentat que havia tingut un amo, que era d’Unió Democràtica del País Valencià. Però en el llibre es demostra que la primera etapa va estar caracteritzada per la independència”, indica l’autor, qui ha pogut accedir als comptes. Segons ell, “els primers socis van ser empresaris i quatre utòpics que decidiren tenir un mitjà de comunicació absolutament valencià. No obstant això, sí que és de veres que els diners s’acabaren i el PSPV va eixir al rescat”.
Aquest setmanari es va caracteritzar per “la seua voluntat de pedagogia democràtica”, motiu pel qual “es va haver d’enfrontar a multitud d’atacs de l’extrema dreta, a més d’un centenar de querelles en els jutjats”. Ara en el llibre “es fa una mirada a l’època a través del que va ser la revista i es pot comprovar el paper de la violència a través de les agressions físiques i verbals de les quals van ser víctimes els periodistes”. “També s’analitza el paper de l’humor”, amb seccions fixes com La peineta rebelde on s’oferia “una mirada critica”, explica Senso.
En el llibre, editat per PUV, Carles Senso ha treballat “els 120 editorials que va signar Amadeu Fabregat; el reportatge més emblemàtic de la revista, que és un text sobre l’extrema dreta valenciana i a la qual ficaren noms i cognoms; i les diferents querelles judicials, entre elles, la primera, motivada per la publicació d’uns fotogrames de la pel·lícula eròtica Emmanuelle. Al respecte, recorda que “abans de pujar als jutjats, José Luis Torró va comprar 10 o 15 revistes pornogràfiques que ja hi havien en els quioscos”.
Senso és periodista i escriptor d’una obra anterior, La ignomínia de l’oblit. Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis, editada també per PUV i que va signar junt amb Ximo Vidal. En ell es repassa la vida de 39 veïns i veïnes de poblacions com Alzira, Carcaixent, Algemesí, Sueca o Cullera, entre altres localitats, que van patir la deportació fins als camps de la mort nazis, a més de dues històries més sobre l’exili interior.
