L’escriptora Care Santos (Mataró, 1970) presenta aquesta vesprada en la 52 Fira del Llibre la novel·la Mitja Vida, ambientada en 1981 i amb què el passat gener es va fer amb l’últim Premi Nadal. En ella “es retraten dues transicions. Una és la política i social, d’apertura feliç després de molts anys de dictadura i quan les esquerres van començar a fer coses noves; però hi ha també la transició personal de les cinc protagonistes, des d’una educació franquista, castradora, que les va negar com a nenes i com a dones, a una nova societat en què acaben vivint”.
Santos explica que a diferència de les seues altres novel·les, “que poden transcórrer al llarg a 150 anys” i estan ambientades generalment al segle XIX, “aquesta passa en una nit, la del 29 de juliol de 1981, que és el dia que es va casar Carles d’Anglaterra i Lady Di i es va aprovar la llei de divorci”. Aquesta norma “va despertar tempestes i reaccions del món conservador i no tant, i la societat en general, que era conservadora, va començar a vaticinar desgràcies, divorcis en massa… Ara fa gràcia, però no en fa gens, perquè denota en quin país estàvem i de quin país veníem i és terrible que això passara en el 81 del segle XX”, lamenta l’autora.
La prolífica autora, que es va estrenar amb 25 anys i ja acumula una desena de novel·les, mitja dotzena de llibres de relats i dos de poesia, assegura que en les seues obres “sempre hi ha una veu reconeixible, que les persones que m’han llegit sabran trobar”. Tot i això, en aquesta “faig un gir important en l’estil i el registre perquè no hi ha tants salts en el temps; potser és més complexa en el plantejament; és més dialogada; i sobre tot l’època és molt més contemporània i concreta. Fins ara no havia passat del segle XIX i ara m’endinse en uns anys que vaig viure, tot i que no amb l’edat de les cinc protagonistes”.
El llibre se centra en la trobada festiva de cinc dones, “en la qual s’expliquen moltes coses no festives”. A totes les uneix un passat comú, el que compartiren una nit d’estiu de 1950 en un internat de monges i on un innocent joc de peces de vestir va acabar en una tragèdia que les unirà per a sempre. Ara es retroben en l’Espanya que discuteix el nou rol protagonista de la dona”.
Marcada per tres premis
Santos ha reconegut que en la seua trajectòria l’han marcat tres premis. “El primer que vaig rebre, que em van entregar amb 16 anys en l’escola i que va ser el que em va demostrar que era capaç de guanyar-ne un. Sense ell no haguera sigut capaç de presentar-me a cap altre. També em va canviar la vida el Ramon Llull en 2014 [per Desig de Xocolata, en 2014], per la popularitat i categoria que em va donar i que fa que molta gent et conega. Hi ha premis que et col·loquen en el mapa on no hi eres, i aquest et dóna visibilitat en el mercat català. El tercer ha sigut, sense dubte, el Nadal. Imposa perquè tots els que hi ha en la seua llista són alguns dels meus escriptors preferits, els que més admire i amb els quals m’he fet lectora. Formar part d’aquesta llista em fa respecte”, revela.
Des que en 1995 es va endinsar a la literatura amb un volum de relats, ha acumulat premis en els gèneres de novel·la (IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novel·la, finalista del XI Premi Primavera de Novel·la), relat (Premi de Narrativa Ciudad de Alcalá, Premi Ana María Matute, II Premi Alfonso de Cossío de Relat Curt), narrativa juvenil (Premi Vaixell de Vapor, Premi Gran Angular en castellà i en català, Premi Edebé de Llibre Juvenil, Premi Alandar de Literatura Juvenil, XXI Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil) i poesia (finalista del Premi Solcs, XXIV Premi Carmen Conde de Poesia de Dones.
A més de ser l’escriptora més prolífica de la seua generació, aquesta autora bilingüe és crítica literària. La recent adaptació televisiva en format de mini-sèrie de la seua novel·la Habitaciones cerradas (2011) ha reforçat el seu reconeixement mediàtic.
