La Fira del Llibre acull aquesta vesprada la presentació de tres noves publicacions de la col·lecció de la Universitat de València dedicada a l’assagista Joan Fuster: D’Ors a Fuster. Per una història de l’assaig en la literatura contemporània, de Gonçal López-Pampló; El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori, de Daniel P. Grau; i Joan Fuster i la ironia, de Pere Ballart, Jordi Malé, Marcel Ortín, Ximo Espinós i Gonçal López-Pampló.
La presentació serà a càrrec del director de la Càtedra Joan Fuster, Ferran Carbó. Segons ha recordat, la Càtedra va impulsar en 2005 la seua pròpia col·lecció editorial per a aglutinar tots els estudis sobre la personalitat, producció i temes de l’escriptor. “Ara, 13 anys després, publiquem el volum que fa 23 i això demostra que, passats 25 anys de la seua mort, Fuster continua sent referent de producció social, no sols al País Valencià, sinó en el marc lingüístic català”, ha recalcat.
A l’acte acudiran també els autors dels tres volums. Gonçal López-Pampló presentarà D’Ors a Fuster. Per una història de l’assaig en la literatura contemporània, on ofereix “una definició teòrica de l’assaig com a gènere literari, a partir de la qual es proposa una història de l’assaig en la literatura catalana que comprèn des del segle XIX al XXI, tot i que se centra majoritàriament en el XX”, explica López-Pampló.
“En aquesta introducció teòrica, un poc innovadora, m’he pres la llibertat de dir quines són les línies principals del gènere perquè, a parer meu, hi ha coses que no són assaig i unes altres que sí. Els tres grans protagonistes d’aquest mapa són en ordre cronològic: Eugeni D’Ors, Josep Pla i Joan Fuster. De fet, Fuster, per a mi, és l’assagista més icònic en el sentit més profund que tenim de l’expressió en la nostra literatura. El seu és l’assaig més clar i amb més ambició”, afirma López-Pampló, qui espera que “el llibre estimule la investigació sobre les dones que han escrit assaig en la nostra història, com ara Montserrat Roig, Aurora Bertrana, en certa mesura Maria Mercé Marçal, a la seua manera Empar Moliner i Marina Garcés”.
Per la seua part, Daniel P. Grau és l’autor d’El dit sobre el mapa, Joan Fuster i la descripció del territori, on analitza els textos de l’assagista que parlen del territori i van ser publicats pràcticament en el període comprés entre 1962 i 1982, com ara País Valenciano (1962), Alicante y la Costa Blanca (1965) i L’Albufera de València (1970), entre altres. “Sóc filòleg i el que he fet és una anàlisi del discurs en les diferents obres. El que he conclòs és que el contingut sempre és el mateix, molt fusterià, és a dir, amenitat per damunt de tot, ironia, broma… però modalitza el discurs segons el tipus de lector al qual va dirigit. Busca agradar-li situant-se en el seu espai comunicatiu”, explica l’autor.
L’últim llibre presentat és Joan Fuster i la ironia, que és també el títol monogràfic que va tenir la 11 Jornada Joan Fuster celebrada el novembre passat a Sueca. En ell es publiquen, per capítols, les cinc conferències que van presentar a voltant del paper de la ironia Pere Ballart, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jordi Malé, de la Universitat de Lleida; Marcel Ortín, de la Universitat Pompeu Fabra; Ximo Espinós, de la Universitat d’Alacant i Gonçal López-Pampló, de la Universitat de València.
Tres obres més al voltant de Fuster
Al llarg de la 52 Fira del Llibre es posen a l’abast del públic tres publicacions més nascudes com a homenatge a l’escriptor de Sueca en els 25 anys de la seua mort. Fins ara s’han presentat Fuster per a ociosos (Sembra Llibres), de Xavier Aliaga, i Escrits contra el silenci (Vincle Editorial), de Toni Mollà. L’últim que es donarà a conéixer, el pròxim 1 de maig a les 11h, és Notes d’un desficiós, editat per Papers de Premsa, la col·lecció de la Institució Alfons el Magnànim dedicada a la recuperació de textos periodístics.
En aquest títol el periodista i professor universitari Nel·lo Pellicer prologa i recull tots els articles que Fuster, sota aquest nom, Notes d’un desficiós, va publicar en la cartellera valenciana Qué y Donde entre juny del 1979 i maig del 1984. “Tot i que s’havia publicat anteriorment un recull incomplet i que les Notes també estan incloses en les obres completes de l’assagista, la peculiaritat de la present edició és que recull, realment, totes les notes que va escriure el de Sueca, tot respectant el seu peculiar lèxic, castellanismes i altres llicències expressives”, explica el director de la col·lecció, Emili Piera.
Per a Piera, encarregat de l’epíleg, “Notes d’un desficiós, malgrat la modèstia de les intencions de l’autor, no és un llibre de Fuster com els altres, sinó un dels més irreverents i combatius. Els anys de redacció de les Notes coincideixen amb les passions intenses de la Transició valenciana, passions polítiques i identitàries que sovint es manifestaren a galtades. Fuster no vol quedar-se enrere i descarrega garrotades a tort i a dret, no sols als personatges de la política, sinó també a no poques figures de la cultura”.
