Marisol Sales (València, 2000) porta sent l’escriptora més jove de la Fira del Llibre de València des que en 2014 va publicar el primer títol de la seua tetralogia Las crónicas del ángel, que va començar a escriure amb 12 anys. Després de La noche roja (2014) i La Vindicta (2016), Sales va signar el cap de setmana passat i ho tornarà a fer el pròxim exemplars d’El retorno, publicat com els anteriors en Bohodón Ediciones. “En la Fira em sent en família, conec a tots els llibreters, els lectors vénen cercant els meus llibres i tots em tracten amb molt afecte”, manifesta. L’autora va rebre el diumenge la visita del president de la Generalitat, Ximo Puig, qui en el seu recorregut per la Fira va adquirir el primer llibre de la saga.
Una narració per al col·legi va ser l’origen de Las crónicas del ángel, que narra les aventures de tres amics. Un dia, Ángel, Natalia i Javier descobreixen que tenen superpoders i que existeix una gran dimensió màgica d’àngels, dimonis i altres races fantàstiques. En El Retorno, que ja va per la seua segona edició, continuen les trames dels protagonistes amb nous éssers, decisions vitals i revelacions inesperades.
Sales tira la vista arrere per a valorar la seua evolució des que va escriure el seu primer llibre: “Quan vaig escriure La noche roja tenia 12 anys, des de llavors he evolucionat com a persona i també els personatges i el meu estil”. La jove acudeix a més a un taller d’escriptura. “Ara tinc més consciència com a escriptora”, reflexiona.
Las crónicas del ángel han sigut un èxit que encara segueix sorprenent a la seua autora. El primer títol ja va per la seua cinquena edició i és lectura obligada en més de 50 col·legis; el segon i el tercer títol van per la segona. “Em vaig aficionar a la lectura pràcticament al mateix temps que vaig començar a escriure“, compta. Açò, unit a la popularitat de les seues obres, li ha impulsat a participar en sessions d’animació lectora en les aules.
Para quan tanque la tetralogia, Sales ja té “esquemes en ment” de la qual serà la seua pròxima història. Sense eixir-se del gènere fantàstic, avança que serà una distopia. “Vaig a seguir escrivint sempre, edite o no”, assegura.
