Les autores Connie Jet, Isabel Keats, Yolanda León i Chary Ca han debatut aquest matí sobre els límits i el present del gènere eròtic-romàntic amb motiu de la presentació de les seues últimes novel·les en la 52 Fira del Llibre. L’escriptor i periodista Emili Piera al·ludeix a la versió actualitzada del conte de Caputxeta, que ja no té por i és qui pren la iniciativa enfront d’un llop desconcertat, per evidenciar l’evolució del gènere. “Actualment podem trobar tota la gamma de manifestacions, des de la coneguda tradicionalment com a novel·la rosa al porno més extrem”, ha descrit Piera, qui ha presentat la taula rodona amb el també periodista Manolo Jardí. Les quatre autores representen, precisament, aquesta paleta de subgèneres de la novel·la eròtic-romàntica actual.
Piera recorre al “pare” de la novel·la rosa espanyola, el valencià Rafael Pérez i Pérez, per constatar com ha canviat el gènere, originalment “cursi i edulcorat”. Però la producció literària actual convida a reflexionar sobre on estan els límits de la novel·la romàntica i quin lloc ocupa l’erotisme en elles. En paraules de Jardí, “literatura eròtica hi ha hagut des d’abans de la impremta”.
Per Connie Jet (Buenos Aires, 1983), que ha presentat la seua última novel·la En las nubes por amor, cal distingir l’eròtica de la romàntica encara que ambdues s’influeixen mútuament. Defineix el seu registre com a comèdia romàntica. Per Jett, en la romàntica s’utilitza un “erotisme metafòric”, “un sexe més mental per després explicar l’escena”. En la novel·la eròtica l’escena és més explícita, assegura.
Chary Ca (València, 1968) no es considera autora d’eròtica però no es posa límits quan certes escenes ho requereixen. “L’erotisme és una forma en la qual el cos parla, amb el qual també es coneix als personatges”, afegeix. La valenciana va autopublicar el seu primer llibre Quiero respirar a partir dels capítols que publicava en el seu blog La buhardilla de las mariposas. Des de llavors ha tret quatre llibres amb el mateix mètode, l’últim d’ells, A través de su objetivo, en l’editorial Olelibros. “Cal distingir entre l’erotisme ben escrit i la pornografia”, sentència.
Per la seua banda, Yolanda León (València, 1977) considera l’eròtica “una novel·la romàntica diferent”. Autora de novel·la eròtic-històrica, considera que el gènere en la seua amplitud no té límits perquè “pots tocar tots els subgèneres”. En l’última novel·la que ha presentat en la Fira, Los límites de su consentimiento, la seua protagonista recorre al sexe per fer front als oficials borbònics en el context de la primera guerra carlista a Xàtiva.
Isabel Keats (Madrid, 1968) és va valer de les plataformes digitals per llançar la seua primera novel·la Algo más que vecinos, que posteriorment va publicar en paper Harlequin. I ara és Planeta qui edita la seua última novel·la, Escrito entre mis sueños, en la qual el suspens i la romàntica és donen la mà. Keats vària en cadascuna dels seues novel·les. Combina romàntica amb comèdia, aventura, suspens.
El gènere més venut, un gènere menor?
Les quatre autores coincideixen a afirmar que la novel·la romàntica és el gènere més venut. “És el departament més extens en les llibreries”, afegeix Piera. “Encara que no tothom confessa que ho llegeix. No és de domini públic que és el més venut perquè la gent ho considera un gènere menor”, assevera Keats. Yolanda León està d’acord amb aquesta idea i afegeix que “encara hi ha molts prejudicis contra la novel·la romàntica”. Troba la raó en què “hi ha moltes coses publicades que no tenen gran qualitat literària encara que trobes de tot com en tots els gèneres”. “La baixa qualitat solament s’atribueix a la romàntica”, es lamenta Chary Ca, i “tota novel·la romàntica té el mateix procés de documentació que una altra”, conclou.
