DEL 25 D'ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2019

Beatriz Esteban: “De vegades tinc la sensació de que vaig començar a viure amb dèsset anys”

22-04-2017

“No recorde la primera vegada que vaig sentir que no era suficient, ni el primer dia que vaig voler arrencar-me la pell i deixar de ser qui era. No recorde quan vaig començar a odiar-me. Però sé perfectament com tot allò ha donat forma a la meua història”. Així comença el pròleg de Beatriz Esteban en Seré Frágil. Una historia de anorexia en la que decidí vivir, la seua primera novel·la, que ha presentat aquesta vesprada en la Fira del Llibre i en la qual embasta part de les seues vivències amb aquest trastorn alimentari amb les d’altres persones que ha conegut i que “mereix la pena explicar perquè totes les vides importen i totes les històries poden inspirar valor o donar esperança”.

Seré Frágil explica la història de Sara Soler, la vida de la qual comença a canviar amb la mort de la seua companya de classe, Sofia, després de lluitar durant anys contra l’anorèxia. Amb el diari de Sofia a les seues mans, la vida de Sara acaba contaminant-se de la mentalitat malalta de la seua amiga, però finalment decideix sortir del pou en el qual s’haja ficada.

Amb tan sols 19 anys, Seré Frágil s’ha convertit en un fenomen adolescent que ja ha aconseguit la seua segona edició en Planeta en tres mesos. La sala Museu 2 de la Fira estava plena de joves amb interés per la història de Beatriz Esteban. Per primera vegada, l’autora s’acosta a l’anorèxia com una malaltia mental i més enllà de l’extrema primesa que defineix a les seues víctimes. La culpa i l’odi, i no solament els quilos i les calories estan presents en les vides dels qui la pateixen. “Volia trencar amb la imatge de l’anorèxia”, afirma l’autora, qui també considera que Seré Frágil és una novel·la per a pares perquè els pot ajudar a “la comprensió de conductes o estats d’ànim que rares vegades es posen en paraules entre pares i fills”.

Beatriz Esteban diu que de vegades té la sensació de que va començar a viure amb dèsset anys. Llavors va treure “tota la força que desconeixia” per fer front a la malaltia i va ser estant al costat de persones com ella la forma en què va aprendre com era i què li succeïa. I aquest pensament és el que li va portar a escriure Seré Frágil. “La meua història podria ajudar als altres de la mateixa forma que conèixer a aquestes persones m’havien ajudat a mi”. Encara que el dolor és diferent en cada persona, “tot allò que compartim pot salvar-nos”. “Les històries importen, les seues vides importen” i amb la seua història és com Esteban podia fer-los veure que “de debò podien recuperar-se”. Seré Frágil és, després de tots els perills dels quals alerta, una novel·la esperançadora en la qual subjau el missatge que la recuperació és possible.