53
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018
JARDÍ DE VIVERS
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018

Víctor del Árbol: “La novel·la negra és la novel·la social del nostre temps”

3-05-2018

La 53 Fira del Llibre ha organitzat aquesta vesprada una taula redona sobre novel·la negra, en la qual han participat autors referents en el gènere com Víctor del Árbol (Barcelona, 19689), Lorenzo Silva (Madrid, 1966) i Elia Barceló (Alacant, 1957), i ha moderat el també escriptor i periodista, Juanjo Braulio. Els tres protagonistes de l’acte presenten a més les seues últimes novel·les en la Fira. “Novel·la negra és qualsevol novel·la en la qual es para esment a les pulsions més fosques, a allò que porta a matar o fer mal a algú. Té, a més un aspecte social important”, afirma Elia Barceló.

Lorenzo Silva al·ludeix a Raymond Chadler per a definir la novel·la negra; “és la novel·la que reflecteix o retrata el món professional del crim” encara que matisa que té “eixe enfocament de cercar una veritat oculta” i “com a gènere literari és un convenció que evoluciona amb el temps.” Per a Víctor del Árbol, “la literatura de hui en dia és transversal i en ella s’aborda la realitat social des de diferents circumstàncies”. Però està d’acord amb Barceló que en la novel·la negra “no té cabuda allò anecdòtic, cerca com els individus poden estar en contradicció amb ells mateixos”. “El gènere no té tant a veure amb el que s’explica, sinó més amb com s’explica”, afig. En la seua última novel·la, Por encima de la lluvia (Destino), del Árbol recorre a un to més intimista on el diàleg interior pesa més que el context històric. Tanmateix, el guanyador del Premi Nadal en 2016 considera que “la novel·la negra és la novel·la social del seu temps perquè transcendeix el jo per a anar al nosaltres”. En aquest sentit, Silva afirma que “tenim un cert dèficit de novel·la social i la novel·la negra que sí té aqueixa vocació social es fa notar molt”. No obstant això, precisa que “la novel·la social té molts altres registres i territoris en els quals podria funcionar”. Elia Barceló comparteix aquest punt de vista; “hi ha moltes formes de mostrar les nostres maneres de sentir i actuar com, per exemple, a través de les relacions sexuals i interpersonals”.

Tots dos autors arrepleguen en les seues últimes novel·les el context social de diferents èpoques. En Tantos lobos (Destino), Lorenzo Silva narra una nova història protagonitzada per la parella de guàrdies civils Brevilacqua i Chamorro en la qual aborda un tema de gran importància social com són els assassinats masclistes. “Amb aquests personatges he intentat normalitzar la visió i la imatge de dos treballadors que treballen en un servei públic i que intenten honradament ser útils als altres i crec que ací radica el seu èxit”. Per la seua banda, Elia Barceló presenta en El color del silencio (Roca) un relat protagonitzat per una artista plàstica de renom, i construït en tres seqüències temporals molt diferents com són el moment previ al colp d’estat de Franco, el Rabat de 1969 i el Madrid actual. L’autora comenta com ha evolucionat la representació de la dona en la novel·la negra deixant arrere la imatge de la femme fatale, la dona víctima, la dona florer o la bona xica. La protagonista de El color del silencio “té un avantatge ja que és una dona de quasi 60 anys”. Comenta que “encara que sembla que les dones majors de 42 anys desapareixen de la vida, del cinema i de les paraules, necessitava un dona forta, major, que haguera passat per experiències”. “Pots tindre una protagonista major i que els agrade”, subratlla.

La novel·la negra, un gènere menor?

Lorenzo Silva recorre a un record i una altra cita del que considera “el millor crític de la segona meitat del segle XX” i catedràtic de Teoria de la Literatura en la Universitat de Salamanca, Ricardo Senabre: “Caldria admetre que en les seues bones novel·les, Raymond Chadler és millor que Hemingway”. Per a ell, “segueixen menyspreant a tota novel·la de gènere quan si l’escriu un bon escriptor que té dins una mirada i un món interior ric, pot tindre tant valor literari com qualsevol”. Per la seua banda, del Árbol creu que la crítica segueix considerant a la novel·la negra un gènere menor perquè “en aquest país agraden molt les categories i els prejudicis”. Per a desmentir aquesta qualificació al·ludeix a grans noms del gènere com Vázquez Montalbán o Alicia Giménez Bartlett i al fet que la novel·la negra és hereva d’una tradició tan espanyola com és la novel·la realista. Tampoc accepta el prejudici cap al lector de novel·la negra com a persona que solament llig coses menors perquè s’ha demostrat que “llig de tot”. Per a Barceló, la crítica es deixa portar per “la inèrcia de les llistes, per una mandra intel·lectual i mental”. Com Silva, pensa que “la literatura té moltes formes de mostrar-se”.

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS