53
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018
JARDÍ DE VIVERS
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018

“Consideràvem Chirbes un desbaratador i, malauradament, resulta que el desbaratador tenia raó”

3-05-2018

“Rafael Chirbes (Tavernes de la Valldigna, 1949) va ser un autor clarivident que va veure el que nosaltres no vam veure fins que ens va caure damunt la crisi, per això no va tindre l’èxit que hauria d’haver tingut en aquells anys. Ho consideràvem un desbaratador i, malauradament, resulta que el desbaratador tenia raó”, assenyala la filòloga Agustina Pérez amb motiu de la presentació del llibre La bona lletra (Lletra Impresa Edicions), traducció al valencià d’una de les primeres obres del novel·lista. En l’esdeveniment, que se celebra aquesta vesprada en la 53 Fira del Llibre, també participen el traductor del volum, Carles Mulet, i el director de la Fundación Chirbes i nebot de l’escriptor, Manolo Micó.

Respecte a La bona lletra, relat sobre una humil família republicana durant la dictadura franquista, Mulet indica que es tracta d’una obra “de la seua primera etapa, però que conté embrionàriament tots els elements que va desenvolupar al llarg de la seua producció. Llegir-la és entrar en el món de Chirbes d’una forma global”. En aquest cas, la traducció del text “li aporta autenticitat, permet que els personatges parlen en la llengua en la qual realment haurien parlat. Les novel·les de Chirbes estan traduïdes a molts idiomes i era una pena que no estigueren també en la seua llengua materna”. Gràcies a aquesta iniciativa, en opinió del traductor, “es pot sentir el rerefons real del llibre, el vocabulari viu i els girs lingüístics que els protagonistes utilitzarien, però sense trair l’estil de l’escriptor. Volia evitar caure en el costumisme, ell no era un autor costumista”.

“En el seu moment, l’obra del meu oncle no es va entendre. Ha sigut el temps el que li ha donat la raó i ha fet que es comprenga realment el seu treball”, denúncia Micó. Com ell mateix indica, en una època en la qual es projectava una imatge de malbaratament, excessos i bonança, el novel·lista de Tavernes no sols va denunciar els abusos de l’especulació immobiliària, sinó que “va narrar l’autèntica realitat que estaven vivint milers de valencians. Escrivia sobre el que veia, parlava de tots els estaments socials i denunciava que l’existència és dura”. De fet, les narracions de Chirbes no creuen en herois victoriosos, “pensava que no era possible eixa reconciliació dels personatges, eixa redempció”, indica. “Deia que ell no havia de prometre finals feliços, que el temps no arregla les coses ni exerceix la justícia, sinó que engrandeix les injustícies”, afig Pérez.

“Crec que en vida no va rebre tot el reconeixement que mereixia, encara que sí va començar a ser més popular a partir de l’adaptació televisiva de Crematori”, destaca Micó, responsable de la Fundación Chirbes juntament amb Mª José Micó, també neboda del creador. “Estem intentant que la seua memòria no es perda ni quede en l’aire”, ressalta el responsable de l’entitat, que al maig celebra el I Congreso Internacional ‘El Universo de Rafael Chirbes’ a València i Dénia.

La voluntat per mantenir viu el llegat de Chirbes també està portant a la reedició d’alguns dels seus escrits menys coneguts, com El año que nevó en Valencia, publicat recentment per Anagrama.

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS