53
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018
JARDÍ DE VIVERS
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018

Laura Freixas: “Pensava que la cultura estava més enllà del masclisme, però em vaig donar de cara”

2-05-2018

Amb motiu de l’acte que tots els anys organitza la Federació de Dones Progressistes a la Fira del Llibre, l’escriptora Laura Freixas (Barcelona, 1958) ha presentat aquesta vesprada el seu últim llibre, Todos llevan máscaras. Diarios 1995-96 (Errata Naturae), una recopilació de les seues vivències i sentiments més personals durant aquest període, que suposa la continuació de Una vida subterránea. Diarios 1991-94. Per a Freixas, és un honor protagonitzar aquest esdeveniment que “demostra la sintonia entre els propòsits de la Federació i la meua pròpia obra, perquè aquest llibre en particular mostra un aspecte poc present en la literatura com són els diaris íntims de dones”.

La presidenta de la Federació, Julia Sevilla, i l’ex ministra de Cultura, Carmen Alborch, han acompanyat a Freixas en la presentació. Sevilla destaca la trajectòria tant literària com feminista de l’autora, “que a més s’ha preocupat per fomentar i difondre la literatura escrita per dones”. Alborch, per la seua banda, ressalta que Freixas és “una dona crítica i de gran cultura”. “Fa unes reflexions amb les amb les quals et pots sentir molt identificada, sobre la maternitat, l’èxit, la fama, l’amor, la literatura”, afirma l’exministra, per a qui el llibre “funciona com una espècie d’espill”.

El pas dels anys va fer que Laura Freixas començara a veure en els seus diaris “menys intimitat i més literatura”. A més s’havia endinsat en la recerca de la representació de les dones en la cultura: “Es coneix molt poc d’elles i d’allò que han escrit. Havia d’intentar publicar el diari d’una dona”. Todos llevan máscara aborda el pas de la joventut a la maduresa, tant vital com literària, de l’autora. La seua arribada a Madrid per a trobar editor de la seua primera novel·la coincideix amb la seua estrena en la maternitat. “M’obria pas com a escriptora i em vaig adonar que en el món literari tothom fa teatre per a ocultar sentiments com el fracàs”, explica. Durant aquests anys, Freixas va advertir una altra realitat: “Pensava que la cultura estava més enllà del masclisme i em vaig donar de cara”. Aquesta constatació, juntament amb el fet de no trobar llibres sobre l’experiència de l’embaràs quan ella mateixa estava gestant, va ser determinant per a passar a l’acció feminista: “No podia seguir endavant sense preocupar-me per això. Havia d’actuar i aliar-me amb altres dones”.

“La dona en la cultura és un tema que m’obsessiona”, confessa Freixas. Defensa que “fan falta més dones en els llocs de decisió per a visibilitzar a unes altres que van estar allí, com les dones de la Generació del 27”. Així mateix explica que “la concepció de l’autor intel·lectual posa de manifest que en la ideologia patriarcal les obres de l’esperit estan reservades a l’home; i les obres de procreació a les dones, quan la dona pot crear ambdues”. En aquest sentit considera: “El meu diari va a contra corrent.” Per a l’escriptora, dones i homes han de “posar-se les ulleres violetes”. “Feminisme és democràcia, és igualtat, és llibertat. Els homes que defensen aquests valors també han d’actuar”, afirma.

Laura Freixas es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona i realitzeà estudis de postgrau en l’Ecole des Hautes Etudes de París. Actualment, compagina la seua tasca com a escriptora amb col·laboracions en premsa. És autora de tres novel·les: Último domingo en Londres, Entre amigas i Amor o lo que sea, i de dos llibres de relats: El asesino en la muñeca i Cuentos a los cuarenta. A més, ha publicat l’assaig Literatura y mujeres, així com l’antologia Madres e hijas. Com a activista feminista és fundadora de l’associació per la igualtat de gènere en la cultura “Clásicas y modernas” i membre de la Federación Nacional de Mujeres Progresistas. També imparteix conferències sobre feminisme en congressos i centres educatius.

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS