52
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG DE 2017
JARDÍ DE VIVERS
DE 11.00H A 14.00H     DE 17.00H A 21.00H
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG

La reedició de ‘Quan érem refugiats’ pretén crear consciència sobre la necessitat d’afecte de les víctimes

30-04-2017

Refugiats d’ahir. Refugiats d’avui és el nom de la taula redona que s’ha celebrat aquest matí en la 52 Fira del Llibre amb motiu de la nova edició de la novel·la autobiogràfica de Teresa Pàmies, Quan érem refugiats, que ha publicat enguany Sembra Llibres. Escrita en 1975, narra, en la veu de l’escriptora, l’exili patit en finalitzar la Guerra Civil espanyola i que va viure en camps de refugiats del sud de França, en la República Dominicana de Trujillo, en Cuba, en Mèxic, en Belgrad i en Praga. “L’hem recuperat per a recordar que no fa tant que nosaltres vam ser víctimes de l’exili forçat com ara ho son els refugiats que fugen de la guerra i de la misèria. I per a crear consciència de la seua necessitat d’afecte”, ha explicat el músic i responsable de l’editorial valenciana, Xavi Sarrià.

En la taula han participat els dos gerents de Sembra Llibres, Xavi Sarrià i Borja Català, junt amb Daniel Tomàs, un voluntari valencià que el passat Nadal va col·laborar al camp de refugiats gestionat per la comunitat EKO en la ciutat de Vasilika, al sud de Grècia. Sarrià també coneix bé aquesta realitat, ja que en febrer del 2017 va viatjar a Atenes juntament amb al cantautor Feliu Ventura per a actuar en directe en benefici de les persones refugiades que es trobaven allotjades a hotels i cases després que els camps d’acolliment foren desmantellats durant l’estiu de 2016.

“Quan vam estar tocant allà, l’experiència va ser intensa i dura”, ha assegurat Sarrià, qui recorda que “llegir el llibre de Pàmies, em va xocar perquè em va recordar molt del que havia vist. Parla de l’estigmatització, de la sensació d’abandonament i de com les seues amigues embogien”.

Al respecte, Daniel Tomàs ha subratllat que “el que demostra el llibre i del que te n’adones quan estàs convivint amb ells, que no són ni refugiats si no persones en cerca de refugi, és que el que realment necessiten són espais d’afecte, de gestió de les emocions dures i crues, especialment per als xiquets”. “A diferència dels camps militaritzats, que veten la seua entrada i eixida i es limiten a cobrir una ajuda assistencial primària, moltes vegades amb aliments que no són de qualitat, l’objectiu del campament d’EKO és l’acompanyament més directe a persones que tenen emocions i sentiments”, ha explicat.

 

L’amenaça de la islamofòbia

Amb aquest objectiu, EKO ha alçat, entre altres instal·lacions, un espai de dones, una escola i una cuina comunitària. En aquesta no sols els ofereixen aliments sans i de proximitat, sinó que cuinen tots junts, voluntaris i víctimes de la guerra, per tal que gastronòmicament també puguen mantenir la seu identitat. “Estan atrapats en un espai temporal i necessiten d’una oferta d’activitats, de vida, de relacions socials, ja que estan literalment marginats per la Unió Europea”, ha afirmat Tomàs.

Per a Sarrià, “el que més m’ha impactat en fer la promoció del llibre en Facebook han sigut els comentaris que afirmaven que no es podia comparar la situació dels nostres exiliats amb els d’ara que, diuen, són terroristes”. “Em sorprèn i em dol com està calant el discurs d’extrema dreta, eixa islamofòbia que està quallant a tot Europa. El perill no és només que el Front Nacional estiga a punt de ser la primera força de França, sinó que el seu discurs està impregnant el d’altres grans formacions europees anomenades progressistes”, ha lamentat l’editor.

Tomàs ha conclòs la taula recuperant al Premi Nobel de Literatura de 1967, l’escriptor, periodista i diplomàtic guatemalenc Miguel Ángel Asturias Rosales: “Ell el que deia és que si bé la literatura i l’art no tenen capacitat directa de canviar per si mateixos les coses, sí que poden remoure la consciència i modificar l’imaginari social que tots tenim”.

ORGANITZA

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS