52
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG DE 2017
JARDÍ DE VIVERS
DE 11.00H A 14.00H     DE 17.00H A 21.00H
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG

Marta Sanz: “El pensament positiu ens fa molt de mal. Ens converteix en culpables de no tindre treball, de no afrontar una malaltia…”

30-04-2017

Marta Sanz (Madrid, 1967), guardonada amb el Premio Herralde de Novela en 2015, ha presentat en la Fira de Llibre els seus dos últims llibres Éramos mujeres jóvenes (Fundación José Manuel Lara) i Clavícula (Anagrama). Dues obres que aborden dos temes completament diferents com són els prejudicis i tabús de la sexualitat en el postfranquisme, i la percepció del dolor.

Éramos mujeres jóvenes és un llibre per encàrrec que al principi Sanz va pensar a abordar únicament des del seu punt de vista perquè, al·ludint a Montaigne, “un assaig és un dibuix introspectiu de la subjectivitat”. Però el seu afany perfeccionista li va portar a preguntar un qüestionari a un grup d’amigues per incorporar la veu col·lectiva a manera de “corifeu femení”. En les preguntes les convidava a reflexionar sobre les seues experiències sexuals, sobre si eren més lliures en les seues pràctiques, quines havien après i quins eren els seus tabús. La conclusió de l’autora és que “hem passat d’una societat nacional catòlica repressiva que associava la sexualitat a la culpa a una societat on per efecte del neoliberalisme hem de ser consumidores sexuals actives, ser promíscues i professionalitzar les nostres activitats eròtic festives”. Per a Sanz, ambdues actituds són castradores. Insisteix també en la censura permanent a les decisions de les dones, que prenen amb major o menor llibertat. Referent a això li preocupa el concepte de llibertat respecte a temes com l’aparença física perquè, al·ludint a l’accepció d’Espinosa, “la llibertat no té a veure tant amb el compliment dels nostres de desitjos sinó d’on provenen”. “Les dones desitgem coses perquè hem estat criades amb patrons heteroculturals i això es reflecteix en els qüestionaris de dones joves”, afegeix.

Clavícula, en canvi, és una experiència en primera persona sobre el dolor “com a víctimes del capitalisme avançat”. En el llibre parla del cos, de les malalties, de la precarietat, de la invisibilitat de les malalties femenines, de la por. “Els meus dolors són compartits”, explica, i és així com “un text autobiogràfic es converteix en una novel·la social”. L’autora considera que el dolor femení solament s’entén o des de la màxima resignació o des de la incredulitat permanent. Assegura que tot el que explica en la novel·la és veritat: “He utilitzat el llenguatge per indagar en la veritat que jo he sentit. És un text literari en el qual l’ús del llenguatge trau a l’espai comú el territori de la vulgaritat”. Clavícula és també una poètica de la fragilitat que busca reivindicar el dret a la queixa de tot el món: “Em sentia trencada i aquesta sensació es reflecteix en l’estructura fragmentària de llibre”. En la novel·la es barregen des de poemes a contes, passatges còmics i assagístics. Sanz adverteix: “El pensament positiu en el qual estem immersos ens fa molt de mal perquè ens converteix en culpables de no tenir treball, de no afrontar una malaltia, de cabrejar-nos”.

Marta Sanz és doctora en Literatura Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid i actualment és professora a la Universitat Antonio de Nebrija. Ha rebut importants reconeixements per la seua trajectòria literària, com el Premi Herralde de Novel·la 2015 per Faràndula, el Ojo Crítico de Narrativa 2001 por Los mejores tiempos. Col·labora en diferents mitjans de comunicació com El País, Público, Infolibre i El Cultural de El Mundo.

Activitats matinals

L’agenda matinal de la Fira ha estat plena d’activitats infantils, com Joguines màgiques de Rodamons Teatre; El secuestro de la bibliotecaria, de Rebombori Cultural; el taller Puntadas de color, els contacontes L’últim llop de la Serrella, de Jordi RAül Verdú, i The Gingerbread Man, de John Harrop; i les presentacions Les gallinetes de dol, de M. Carmen Sáez; la col·lecció Primeres Rondalles d’Enric Valor, de Jordi Raül Verdú; El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana; i Les contalles de Muniatto, de les germanes Besolí. També s’han celebrat les taules redones Curs de feminisme per microones, de Natza Farré; i Refugiats d’ahir, refugiats d’avui, a partir del llibre Quan érem refugiats, de Teresa Pàmies; i les presentacions Un viaje de Larache a Tánger a través dels llibres de Sergio Arace; Mindfulness, la meditación científica, de Vicente B. Nebot; Éramos mujeres jóvenes, de Marta Sanz; Rabino Leo Baeck, de Juan Agustín Blaco Carbó; Montserrat Roig. La memòria viva, d’Aina Torres; i Festa sanguinària, a partir del llibre Sangassa, de diversos autors. A més ha tingut lloc un Wikiconcurs Magnànim en el pati del Museu.

ORGANITZA

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS