Carlos Marzal: “Els aforismes han trobat en les xarxes socials un mitjà de comunicació meravellós”

30-04-2017

Carlos Marzal (Valencia, 1961) ha signat exemplars del seu nou llibre recentment publicat, Las consecuencias de no tener nada mejor para perder el tiempo (Frida). En aquesta selecció d’aforismes, el poeta valencià aborda els grans temes de la humanitat, com l’amor i el desamor, el desig, els gustos, la solitud, la intel·ligència, els costums, els tòpics culturals, la moral, l’autoria, la literatura o la identitat. L’autor, guardonat amb el Premi Nacional de Poesia, cita a Stanislaw Jerzy Lec per qualificar la seua última obra com “un llibre de pensaments despentinats”: “Un intenta des de la seua experiència tractar de reflexionar sobre tot el que ens envolta”.

Per primera vegada en la història literària espanyola hi ha un bon moment per a l’aforisme. “Era un gènere que es conreava esporàdicament”, comenta l’autor. José Bergamín, Juan Ramón Jiménez o Joan Fuster eren alguns dels seus representants. Ara hi ha editorials que solament editen aforismes, “hi ha lectors, hi ha conreadors”, fins i tot hi ha un Premi José Bergamín d’aforismes inèdits. Per a Marzal, “l’essència de l’aforisme és la brevetat. Més enllà del que siga la línia o línia i mitja es passa la frontera del gènere i entres en el fragment”. “No importa que l’aforista tingui originalitat de pensament, sinó veu pròpia”, aclareix. I afegeix que darrere dels aforistes hi ha un pensament quotidià, de vegades un pensador no sistemàtic, i de vegades a més un poeta.

El també novel·lista considera que el gènere ha trobat a les xarxes socials un mitjà de comunicació meravellós: “El propi format de les xarxes obliga a la brevetat, a la concisió, a tractar de comprimir el llenguatge el més possible, que és el que intenta l’aforisme”. “A través de Twitter, de Facebook, es poden generar nous lectors del gènere”, afegeix.

Llicenciat en Filologia Hispànica, Carlos Marzal és un dels màxims exponents de la denominada poesia de l’experiència. El seu poemari Metales pesados va ser guardonat amb el Premi Nacional de Poesia i el Premi de la Crítica, mentre que Fuera de mi va aconseguir el Premi Antonio Machado i el Premi Internacional de Poesia Fundación Loewe. És autor així mateix de les novel·les Los reinos de la casualidad, Con un poco de suerte y Los pobres desgraciados hijos de perra, a més de diverses obres d’assaig. Durant deu anys va dirigir la revista de literatura i toros Quites. Preguntat per la seua propera producció literària, Marzal avança que sempre té llibres en marxa perquè tracta d’escriure diverses coses al mateix temps: “Estic amb una novel·la que tinc molt avançada i amb un llibre d’assaig sobre literatura i futbol”.

Activitats vespertines

La primera hora de la vesprada ha acollit les activitats infantils en la biblioteca, a més dels contacontes Les rondalles d’Enric Valor, de Jordi Raül Verdú; la roda de contes de Domingo Chinchilla, Núria Urioz i Almudena Francés; el taller Ninot giratori de Manolo Serrano i Esther Márquez; els espectacles infantils Hoy te cocino un cuento de Giovanna Vivian; i L’Home del capell de palla, de la companyia Onades. Por altra banda, han tingut lloc les taules redones De veritat funciona el foment de la lectura? i Siglo XXI de España, homenaje a Eduardo Galeano, a partir de la col·lecció “Siglo XXI” de diversos autors. A més, han sigut les presentacions dels llibres Encara no és tard, de Andreu Escrivà; L’origen de les espècies, de Juli Peretó; Ascendiendo a lo hondo, de Javier Vayà; Vives, de Gabi Ochoa; El collage de Orsson Beans, de Vicente Marco; i Escribir Duras, de Wences Ventura. També s’ha celebrat el recital La força de la sátira en viu, a partir del llibre Versos (per)versos, de Salvador Bolufer, i el concert de MAMVT.