53
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018
JARDÍ DE VIVERS
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018

Luis Goytisolo: “Coincidencias és tan desficaciat com l’actual situació nacional i internacional”

29-04-2017

L’escriptor, acadèmic i Premi Nacional de les Lletres Luis Goytisolo (Barcelona, 1935) signa hui en la 52 Fira del Llibre exemplars de la seua última obra, Coincidencias, on porta per primera vegada al gènere de la novel·la l’humor absurd que ha conreat des de 1968 en les seues Fábulas. “Coincidencias són una sèrie de fils temàtics, en principi independents, que no tenen gens que veure i que es van entreteixint. Són els mateixos problemes que tenim ací i els que té qualsevol país del món. És tan desficaciat com la situació nacional i internacional”, explica el seu autor.

“Abans hi havia gent pitjor, com Stalin o Hitler, però ara hi ha polítics quasi inconcebibles per l’absurd que semblen, com Trump, Kim Jong-un o Nicolás Madur, que abans no existien”, lamenta Goytisolo, qui recorda que en les seues Fábules, fins i tot en la primera de 1968 –Ojos, círculos, búhos– ja es referia “a aquest tipus de gent”. “El meu Segismundo és molt semblat a Trump”, reflexiona.

Per a l’autor, “no hi ha hagut temps tan babaus com aquests, però babau en el sentit que llavors la gent tenia idees molt clares en un sentit o un altre, ara està tot molt més difús, és molt difícil per a la gent saber exactament quin és la solució al que està passant i perquè li està passant”. “Actualment un metge o un enginyer no pinten gens, abans eren carreres que explicaven molt i açò, en certa manera, és un aspecte més de la falta d’articulació de la societat, doncs no existeix classe obrera ara i tots són emprats o inversions, i del declivi de la cultura que estem presenciant”, assegura.

“S’estan suprimint pràcticament totes les assignatures”

L’autor lamenta que mentre “abans la gent estudiava una quantitat d’assignatures amb les quals tenia clar el que és la vida i el que és un mateix”, ara “se suprimeixen pràcticament totes”. L’autor posa com a exemple la seua pròpia experiència: “Recorde com amb 12 anys estudiàvem a Heràclit, qui defensa que la vida és pur canvi, tot canvia constantment, i a Parmènides, qui diu que els canvis són aparents i tot roman igual. Açò em va fer plantejar-me amb aquella edat qui tenia més raó dels dos i vaig acabar concloent que els dos diuen el mateix. També estudiàvem Història Universal i d’Espanya i Geografia; ara la gent no sap exactament on va i em sembla que aquest desconeixement de l’entorn, del que és la vida i del que és un mateix, perjudica molt a l’individu”.

Coincidencias segueix a El atasco y demás fábulas (2016), que és la conversió al relat de les Fábulas escrites entre 1968 i 1978. “La rondalla ha sigut un gènere que he desenvolupat des del principi paral·lel a la novel·la. Si en les meues novel·les sempre hi ha humor, un humor en sentit cervantí o anglosaxó, ací és més absurd, quasi quasi com el de La Codorniz. Per a advertir al lector d’aquest humor diferent que es va a trobar, he posat dues cites prèvies que obrin i tanquen el llibre plenes d’absurd”. Una parla sobre la causalitat i l’altra, “encara que diu ser un anònim japonés del segle XVI, parla de cotxes i de tirs”.

Un moment similar als 60 i 70

El representant de la lletra C majúscula en la Real Acadèmia Espanyola –des de 1994– diu que en acabar cada obra, “sent que sembla que ho he dit tot, i a poc a poc van apareixent noves idees”. “Quan vaig acabar Antagonía, pensava que no tenia més que dir i des de llavors han passat 17 anys i noves novel·les. Bé, més, perquè, com va recordar un crític anglès, jo vaig començar a redactar-la quan estava en Carabanchel en la presó. Vaig ingressar en 1960 per una vaga de fam [d’oposició al règim franquista] i les idees prèvies que ja portava van quallar gràcies a l’aïllament de cinc setmanes. Vaig començar a escriure-la l’1 de gener de 1963”, afirma.

Preguntat pel mercat editorial actual, Goytisolo afirma que “el que no m’interessa en absolut són les novel·les bestseller”. Amb tot, considera que el moment actual “és bo, similar al que es va viure en els 60 i 70 amb Luis Martín Santos i Juan Benet, entre uns altres, quan es van publicar novel·les molt innovadores que van quedar enfosquides pel boom llatinoamericà”.

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS