52
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG DE 2017
JARDÍ DE VIVERS
DE 11.00H A 14.00H     DE 17.00H A 21.00H
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG

Garijo, Robles i García Sáenz de Urturi, tres mirades a la novel·la negra

29-04-2017

La taula redona ‘Mès enllà del noir’ ha reunit aquest matí en la Fira del Llibre de València a les escriptores Carmen Garijo, Marta Robles i Eva García Sáenz de Urturi per a reflexionar sobre els límits i possibilitats de la novel·la negra. Santiago Álvarez, un dels fundadors i director de continguts del festival Valencia Negra, ha sigut el moderador del debat. “Malgrat que les tres escriptores han publicat recentment novel·les negres, cadascuna pertany a subgèneres diferents d’aquest gènere tan bastard”, ha dit com inici del col·loqui.

Sobre aquest tema, Carmen Garijo, sotsdirectora de la revista Glamour i autora de Diario de diez lunas, reconeix sentir-se “encantada” amb el qualificatiu de “domestic noir” per a la seua última novel·la. “Com sóc periodista, m’encanten les etiquetes perquè són una forma molt gràfica de definir les coses. Ve d’Anglaterra i s’aplica a aquelles obres on no hi ha un gran detectiu o policia, sinó que és una persona normal la que es veu embolicada en la seua pròpia vida i circumstàncies i la que acaba descobrint allò del que no voldria haver-se assabentat”, ha indicat.

En concret, Diario de diez lunas és un thriller amb la maternitat i el món de l’empresa de rerefons. “Està molt basada en el món femení i en com una dona es troba amb la seua vida cara a cara quan es queda embarassada, una vida de la qual no tenia encara constància”, ha explicat Garijo.

Per la seua banda, Marta Robles (Madrid, 1963), qui s’endinsa en el gènere amb A menos de cinco centímetros (Planeta), s’ha inclinat per “una novel·la d’enganys, d’assassinats i de sexe dur, no per a calfar les pàgines, sinó per a reflectir situacions d’infidelitat, d’amor per obligació o compassió o d’amor com a arma de guerra”.

“Després d’anys considerant-se un gènere menor, ara s’excedeix els límits de la novel·la negra”, ha considerat qui portava aquest gènere “latent des de xiqueta”. “Quan tindria 12 o 13 anys, l’edat en què t’encarregaven totes les setmanes redaccions, les meues eren històries aterridores i molt sagnants, la qual cosa probablement tindria a veure amb les meues lectures. Poe m’ha acompanyat molt al llarg de la meua vida i alguna cosa tindrà a veure”, ha rememorat.

La novel·la negra analitza la societat

“Pense que confonem la novel·la negra amb la policíaca, que és una novel·la més d’enigma, una espècie d’endevinalla. En canvi, la negra és més profunda, estem analitzant una societat en la qual hi ha bons, dolents i regulars. M’he sentit tan còmoda escrivint-la, que [el detectiu] Roures ja està investigant el seu segon cas”, ha avançat als seus lectors de la sala.

A diferència de Garijo, que posa en la seua novel·la veu a una dona, Robles volia “fer veus de xics i a més a propòsit”. “Ja que els homes han explicat tantes vegades com respirem i sentim, no sempre de forma precisa, per a mi era molt important demostrar que nosaltres també ho podem fer i a més amb una sensibilitat que sorprèn. Hi ha hagut gent que m’ha dit que sembla que m’he menjat dos homes i els he vomitat”, ha explicat satisfeta.

Com ella, Eva García Sáenz de Urturi (Vitòria, 1972) parla en la veu de Kraken, l’inspector que protagonitza Los ritus del agua, la segona novel·la de la trilogia que té la mitologia i escenaris bascos com a rerefons. “Ja sóc dona les 24 hores del dia 44 anys i no vull parlar dels meus problemes. Escric des del punt de vista d’un home que no existeix i que m’agradaria conèixer”, ha explicat qui signa aquests dies el llibre que fa cinc de la trajectòria literària que va iniciar en 2012.

García Sáenz de Urturi ha aconseguit més de 100.000 exemplars venuts amb El silencio de la ciudad blanca, la primera part d’aquesta trilogia, i ja amb la seua primera novel·la, La saga de los longevos (2010), va ser tot un fenomen de vendes, fins i tot als EUA i a Regne Unit. “Em vaig llicenciar en Òptica i Optometria i posteriorment em vaig traure una oposició en la Universitat d’Alacant. Mai vaig voler dedicar-me a un tema creatiu per sentit comú. Però se’m va ocórrer La saga de los longevos, que vaig escriure quan els meus fills tenien 1 i 2 anys. Em vaig preparar fent cursos de novel·la, vaig estar dos anys documentant-me i en tenir-la escrita, la vaig pujar a Amazon. Va ser tal l’èxit, que van decidir publicar-me-la”, ha afirmat l’autora.

Nascuda a Vitòria, però resident a Alacant, l’autora es troba escrivint la tercera novel·la protagonitzada per Kraken. “Es necessita molta disciplina. És cansat, però compensa moltíssim. Açò sí, necessite que la novel·la me motive en arribar la nit, t’ha de posar la premissa dramàtica”. En finalitzar, les tres autores han signat exemplars dels seus llibres.

Activitats matinals

Llegendes i tradicions valencianes en la literatura infantil, a partir de la col·lecció Mythos, ha sigut otra de les taules redones del matí, en la que han intervingut Mercé Climent, Pilar Gregori i Xaro Navarro. També ha tingut lloc un taller de tècniques narratives, a càrrec d’Ana Añón i el recital “Desinèdits”, a partir del llibre Fam bruta, de Guillem Gavaldà i Misael Alerm. Han continuat  les presentacions de llibres: “Poesia de l’Almadar”, a partir de les obres Crear la luz, de Marcelo Díaz; Laberintos, de Rafael Mesado; i Abrasados, de Pedro Gómez; Monte Alma, de Tadeus Calinca; País! País? País, de diversos autors; i Escuela de padres de niños de 0 a 6 años, d’Óscar González. També s’han celebrat  activitats infantils.

ORGANITZA

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS