53
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018
JARDÍ DE VIVERS
DEL 26 D'ABRIL
AL 6 DE MAIG DE 2018

“És difícil trobar llocs que evoquen la València de Blasco Ibáñez”

29-04-2017

En el marc del 150 aniversari del naixement de l’escriptor, polític i periodista valencià Vicente Blasco Ibáñez, la Fira del Llibre ha acollit aquest matí la taula redona “Blasco Ibáñez i la València del seu temps”, en la qual han participat el seu biògraf Javier Varela i el novel·lista Vicente Muñoz Puelles, que acaba de publicar la biografia novel·lada El último manuscrito de Blasco Ibáñez (Algar), dirigida a públic juvenil. El doctor en Història i catedràtic Javier Paniagua ha sigut l’encarregat d’obrir aquest debat en el qual els participants coincideixen a assenyalar, en paraules de Muñoz Puelles, que “és difícil trobar llocs que evoquen la València de Blasco Ibáñez”.

Javier Varela, autor de la biografia El último conquistador: Blasco Ibáñez (1867-1928) (Tecnos) descriu la València en la qual naix Blasco Ibáñez com “un caseriu morisc”, evocant al propi escriptor. La ciutat de finals de segle ronda els 200.000 habitants i compta amb una població jove que ha desbordat les muralles. Ciutat Vella presenta una higiene insuficient que propicia la transmissió de malalties infeccioses. La revolució industrial se situa a les portes de la ciutat, en l’extraradi, perquè encara no ha perdut el seu “caràcter menestral”. “És una ciutat amb gran segregació horitzontal”, però amb una intensa vida associativa, amb ateneus, cafès, cercles polítics, i una gran tradició republicana. “L’animació que presenta la València de finalització de segle, amb una vivacitat cultural, a l’avantguarda artística, compta amb gran prestigi a Espanya”, resumeix.

Puelles, amb avi mèdic i company del literat en política, considera que “la zona de l’avinguda de l’Oest, on va nàixer Blasco Ibáñez, no té cap caràcter”, “a un li costa imaginar que en eixes cases tingueren lloc eixos episodis bèl·lics de revolució que ell va presenciar de xiquet”. El catedràtic afirma: “Em sent molt identificat amb la ciutat de Blasco i m’és difícil trobar llocs que ho evoquen”. Tant Varela com Puelles lamenten que hi ha edificis de l’època que han arribat a veure i que ja no estan. Tanmateix, el primer reivindica que “la manera de percebre allò valencià persisteix. És lluminositat, color, és l’art de la superfície. Els estereotips són duradors”.

Els protagonistes d’aquest debat subratllen que a València va començar la política de masses. Varela apunta a la tradició republicana, “a l’orador de carrer, de balconada, no parlamentari” i al lideratge potent com a impulsors de la tradició blasquista, que va tindre “una forta implantació en Centre, Mercat, Hospital, Misericòrdia, Grau, on es concentren artesans i jornalers”. No obstant això, Javier Paniagua planteja als experts per què Blasco Ibáñez és una figura controvertida que “va ser ocultada pel Franquisme”, “oblidat per l’esquerra nacionalista” i “sense tradició literària”. Varela respon que “Blasco és un formidable escriptor, d’un conservadorisme social, el republicanisme del qual no encaixa. No es reconeix en el nacionalisme ni en l’espanyolisme. I açò l’ha allunyat del cànon”. Encara que assenyala al català Sebastià Juan Arbó com un dels successors naturalistes de Blasco. Per a Puelles, des que Blasco va decidir situar-se a França, “era considerat un escriptor europeu, tenia ja poc d’escriptor valencià. El realisme i el naturalisme que practicava van seguir en dubte i són poc benvolguts. Es llig com un escriptor d’una altra època”.

150 aniversari del naixement de Blasco Ibáñez en la Fira

Amb motiu de l’Any Blasco Ibáñez (València, 1867 – Menton, França, 1928), la Fira del Llibre ha programat diverses activitats per a homenatjar a l’escriptor valencià. S’han presentat “Les obres de Blasco Ibáñez, ara en valencià”, organitzat per la Companyia Austrohongaresa de Vapors, en la qual van participar Francesc Bayarri, traductor de La Barraca; Eva Biot, traductora d’Entre tarongers, i José Camarilles, traductor de Contes Valencians.

L’escriptor, periodista, polític i cineasta valencià també ha protagonitzat nombroses activitats infantils. D’una banda, el Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València ha programat en l’espai Biblioteca, de la Xarxa de Biblioteques Públiques Municipals, el taller infantil “Felicita a Blasco Ibáñez”, que se celebra quasi tots els dies en la Fira. Per un altre, la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana va organitzar el dilluns 24 d’abril una visita teatralitzada, que va recórrer el recinte de Vivers i el contacontes “Un carrer en cada poble: homenatge a Blasco Ibáñez”.

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS