Fernando Aramburu: “Patria ha sigut un terratrèmol en la meua vida”

24-04-2017

L’endemà passat de guanyar el Premi de la Crítica, de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris, Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) ha signat avui en la Fira exemplars de la seua novel·la Patria (Tusquets). L’obra, que ja ha venut més de 175.000 exemplars i va per la seua dotzena edició, també ha guanyat el Premi Francisco Umbral a millor novel·la de l’any. El guionista i productor Aitor Gabilondo ja planeja la seua adaptació per a la televisió. Les nombroses persones que s’han acostat a la caseta d’organització de la Fira per aconseguir la seua signatura són un testimoni més del fenomen Patria. “Mai se m’ha llegit tant, em sent súper reconegut”. “Aquest llibre ha estat un terratrèmol en la meua vida”, declara Aramburu.

La història de Patria parteix del dia en què ETA anuncia l’abandó de les armes. En aquest moment, Bittori es dirigeix al cementiri per explicar-li a la tomba del seu marit, el Txato, assassinat pels terroristes, que ha decidit tornar a la casa on van viure. Aquesta decisió li planteja grans reptes com si podrà conviure amb els qui la van assetjar abans i després de l’atemptat que va trastocar la seua vida i la de la seua família, o si podrà saber qui va ser l’encaputxat que va matar al seu marit. L’arribada de Bittori alterarà la falsa tranquil·litat del poble, sobretot de la seua veïna Miren, amiga íntima en un altre temps, i mare de Joxe Mari, un terrorista empresonat i sospitós dels pitjors temors de Bittori. Aramburu explica que “el primer estímul per escriure Patria va ser la necessitat imperiosa de perdó en una vídua”. Però assegura que “el perdó perquè siga perdó ha de ser sincer. El perdó ha de ser privat”.

Aramburu va escriure Pàtria des d’Hannover. L’autor va emigrar al país germà fa més de 30 anys però la realitat conflictiva dels seus orígens li ha perseguit sempre. Los peces de la amargura i Años lentos són dues obres anteriors en les quals ja aborda la violència i el dolor del seu Euskadi natal. “És l’única perspectiva que he tingut. Viure a l’estranger em dóna certa panoràmica”, comenta. L’escriptor està en contra de la idea mitificada de la distància perquè, a part d’haver viscut en el context de Patria, el procés d’elaboració de la novel·la ha estat com la de qualsevol altra.

“Els personatges no són trassumpte de persones concretes”. Aramburu explica que els personatges de la novel·la tenen aspectes de persones que ha conegut, “aquestes mares autoritàries estan presents en la meua vida”. L’autor justifica que la versemblança li exigeix que els seus personatges parlen en dialecte: “És la manera que parlàvem a la meua casa, al meu barri. El lector ha de tenir una impressió de veracitat”.

La novel·la ha tingut un gran impacte en la societat espanyola en general i basca en particular. “La novel·la ha tocat un nervi sense que el pogués preveure. Hi havia necessitat d’històries com la qual jo he explicat. La gent s’ha sentit interpel·lada pel meu llibre”, comenta. Aramburu recorda que en les primeres sessions de presentació del llibre parlava de literatura, ara en canvi li pregunten per l’èxit i per la qüestió social. Per això, el reconeixement del Premi de la Crítica li ha causat tanta alegria. A l’autor li agradaria que “no s’oblidara la lectura literària”.

Activitats vespertines

Els llibres El Grial. La iniciación en la caballería blanca, de Juan de San Grial; Escrits contra el silenci, de Toni Mollà, i Video-danza, sonido y música. Exploraciones a través de la creación, de Blas Payri s’han presentat aquesta vesprada en la Fira. El Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía, Letras y en Ciencia de Valencia y Castellón ha presentat també les seues obres literaries. Les activitats han continuat en la biblioteca que, junt amb l’animació lectora a partir del llibre Uhuru. Tres històries africanes, de Carles Énguix, han sigut les atraccions per a xiquets i xiquetes. La música també ha sonat en el concert de Femme Fractal a última hora de la velada.

A més del recital La oralidad, a càrrec de María Sentandreu, Ramón Campos, Andrés M. Mira, Salomé, Jorge García Guerrero i Mikki Garofal, ha tingut lloc un homenatge a Miguel Hernández amb motiu del 75 aniversari de la seua mort. Amb el cos, amb la veu i amb els gestos, Camps ha transmés el sentiment dels versos d’Hernández al mateix temps que descrivia retalls de la seua vida en relació a la seua obra. Un públic emocionat ha omplit l’Espai Obert per a escoltar de viva veu poemes de El rayo que no cesa y uns altres que formen part del llegat del conegut com a “poeta del poble”.