52
FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG DE 2017
JARDÍ DE VIVERS
DE 11.00H A 14.00H     DE 17.00H A 21.00H
DEL 20 D'ABRIL
A L'1 DE MAIG

“És la literatura un gènere periodístic ben escrit que no abunda?”

20-04-2017

Són el periodisme i la literatura dos formes d’ús de la ferramenta narrativa? O és la literatura la via que dona plenitud a un ofici que sol deixar un sentiment de carència al que el pràctica? Amb aquesta dicotomia el periodista i escriptor Emili Piera (Sueca, 1954) ha obert la taula rodona Del fet a la imaginació. Periodistes que novel·len (amb tot dret!) i en la qual han participat Víctor Amela (Barcelona, 1960), Juanjo Braulio (València, 1972) i Bernardo Carrión (València, 1969), professionals de les dos disciplines.

Per a Piera, qui en aquesta 52 Fira del Llibre presenta la seua quinta novel·la, Quan la Xina vingué a València, la seua estrena literària va ser precisament des de dos gèneres periodístics, “la columna i la crònica”. Aquests dos estils de narració periodística “permeten l’exageració expressiva i els recursos literaris escapant de la formalitat freda que ensenyen a la universitat”. “Tan sols està prohibida la mentida”, matisa i alhora es pregunta: “És la literatura un gènere periodístic ben escrit que no abunda?”.

Al respecte, Victor Amela, qui ha signat exemplars de la seua obra La filla del capità Groc, ambientada en la primera guerra carlista a la comarca d’Els Ports, considera que “el bon periodisme té molt de creació literària, fins i tot, diria de recursos de la ficció literària”. “Com a periodista, em sent plenament realitzat quan escric la contraportada de La Vanguardia”, tot i que “la novel·la el que t’ofereix és desenvolupar amb més desimboltura i llibertat els arguments i recursos”.

“Reconec”, afegeix Amela, “que en el meu cas, quan faig una entrevista, tinc una llibertat per a plasmar la història de determinada manera, el que en dona la sensació que estic escrivint una novel·la. És veritat que tinc un privilegi que no tenen altres vessants del periodisme”. “Però més enllà de les misèries del periodisme, no faria gran distinció amb la literatura. En el fons novel·lista i periodista estan fent el mateix, que és explicar una història”.

Obsessió per la documentació

Juanjo Braulio, qui presenta enguany la seua segona novel·la negra, Sucios y maleantes, mai ha treballat a la secció de successos en els seus més de 20 anys d’experiència. Sí, en diversos mitjans i gabinets institucionals. “M’agrada dir que les millors veritats són les que es conten mitjançant la mentida. O el que és el mateix, fer novel·les és contar mentides per a dir veritats”, assegura.

Segons aquest periodista i escriptor de trames truculentes localitzades en la València actual, “hi ha una característica comuna a tots els periodistes que novel·len i aquesta és la fixació per la documentació. Dediquem més temps a informar-nos que a escriure perquè quan aconseguim la dada correcta, donem renda solta a les fantasies”. Així ha passat amb Sucios y malvados, on és real la xifra de “1750 dones que exerceixen la prostitució a València, més de la meitat forçades”. “He dedicat prou d’un any a documentar-me, indexar la informació i parlar amb gent, i a penes nou mesos per escriure-la”, explica.

El periodista-novel·lista més novell és Bernardo Carrión, qui s’estrena en 2017 amb Sinpiedad.org, un portal d’Internet que ofereix recompensa a qui acabe amb la vida de corruptes. “Des de menut he tingut les dos pulsions, la d’informar i la de fer ficció, i això precisament arrela en la meua atracció pel llenguatge, per les paraules noves, per contar històries”, rememora. Carrión se sent “absolutament periodista, amb més de 20 anys en diferents mitjans, que ara debuta en el món de la ficció”. “Una novel·la és un projecte dur i ingent que no he pogut abordar fins que no m’he sentit capaç”. A més, “requereix temps suficient, sense el qual no haguera pogut portar endavant una ambiciosa obra coral amb diverses trames”. Això sí, aclareix, “molta part de la documentació ve dels mitjans de comunicació”.

Activitats vespertines

En la vesprada de la seua primera jornada, la Fira també ha acollit l’espectacle de titelles d’animació lectora “Merienda de cuentos… con Gloria Fuertes”, amb motiu del centenari del naixement de l’autora, el contacontes a partir del llibre Alfred i els treis peixets del matí, d’Ángel Carreras Devís; i l’espectacle infantil Contes cantats i contats a l’Escoleta Bressol de Benimaclet, de Àlvar Carpí, i il·lustrat per Alícia Matíes, Cristina Blasco, María Casas, Martina Botella i Raül Climent.

També han tingut lloc una altra taula rodona sobre el paper de la dona en l’obra de Cervantes, a partir del llibre Ensayo y poemario: Machismo y feminismo en la obra de Cervantes, de Pilar Bellés Pitarch. Així mateix s’han presentat els llibres Un sol en la luna, de Mercedes Jiménez Bautista; i Mi otra vida, de Narcís Martí H. Un altre dels homenatjats del dia ha sigut el poeta Juan Ramón Jiménez, a qui Amics de la Poesia ha honrat amb un recital.

ORGANITZA

COL·LABORA

FOTOS

VIDEOS